- Què pot significar per a un adolescent tenir una imatge negativa d'ell mateix i tenir poca autoestima? En què el pot afectar?
- Per què posem el focus en les xarxes socials i no en altres mitjans i formats com les pel·lícules, els anuncis publicitaris? No passava el mateix abans que hi hagués xarxes socials?
- Creus que si reduïm el consum de xarxes socials tindrem menys problemes de salut mental?
- Com podem ajudar un adolescent a adonar-se que no ha de comparar-se amb persones que no són reals? Què li podem dir?
- Què li puc dir al meu fill per ajudar-lo a acceptar el seu cos?
- Voler menjar bé, fer esport i voler estar guapa no pot ser una cosa positiva també?
- Podem detectar a casa quan l'obsessió per la imatge i el culte a la bellesa comença a ser un problema?
- La meva filla té una anorèxia i sembla que a través de les xarxes socials detecta perfils que promouen aquest trastorn. Li haig de prohibir que es connecti? Com la puc controlar?
- Com podem reforçar l'autoestima dels nostres fills, més enllà de les xarxes socials?
- Els filtres per eliminar arrugues o disminuir la massa corporal ens permeten inventar-nos una persona que no som. Això pot propiciar que cada vegada vulguem tenir menys contacte per no mostrar-nos?
- Per què sempre parlem dels adolescents? Als adults no els afecta?
- Coneixes alguna iniciativa amb bons resultats per tractar aquest tema en els centres educatius?
- La pressió social per haver d'estar sempre contenta pot arribar a provocar una depressió?
- Que els famosos parlin dels seus trastorns de salut mental pot arribar a crear com una moda o a banalitzar-los?
- Si detecto que la meva filla discrimina algú per la seva imatge, què li pud cir o què puc fer??
- Què puc fer si veig que estan fent bullying a una nena del meu institut a través de les xarxes socials?
- Sembla que sempre tenim la culpa els pares de l'ús que fan els nostres fills de les xarxes socials o de si tenen o no una bona autoestima
- A la meva filla li encanta maquillar-se i penjar les seves rutines de maquillatge a les xarxes socials. Pot ser perjudicial o haig de pensar que és una cosa normal?
La pressió social per haver d'estar sempre contenta pot arribar a provocar una depressió?
La depressió, com tots els trastorns mentals, és una alteració multifactorial. Per tant, no es pot establir una relació causal única que pugui explicar per si sola l'aparició d'un trastorn.
Dit això, la pressió social per experimentar i expressar únicament emocions agradables sí que és un factor de risc per al desenvolupament de dificultats de regulació emocional, que al seu torn estan en la base d'un gran nombre de trastorns mentals.
Aprofito per a recordar que totes les emocions compleixen una funció biopsicosocial i que han de ser experimentades, expressades i travessades.
La cultura del positivisme radical, la supressió d'estats emocionals incòmodes, la cultura de l'esforç o «el tot depèn de tu» solen tenir un impacte negatiu tant en la regulació emocional de la població general com en la salut mental de població que té un trastorn.
