- Què hem de tenir en compte sobre la connexió amb els nostres fills i filles adolescents?
- Quina és la clau per a una relació fluida i saludable amb els fills adolescents?
- Ens podríeu donar alguns consells clau per conversar amb el nostre fill adolescent?
- Què puc fer perquè la meva filla m'expliqui les coses i no pateixi per donar-me més preocupacions?
- És correcte voler saber absolutament tot de la vida dels nostres fills?
- Com hem de tenir una conversa amb els nostres fills sense que sembli un interrogatori o el vegin com a tal?
- La meva filla els explica més els problemes a les seves amigues que a mi que soc la seva mare. Què faig?
- Com connectar amb ells quan contesten amb to despectiu i rebutgen parlar?
- Com abordar una conversa amb ells quan sabem que ens menteixen?
- Com hem d'actuar si no ens agraden les amistats dels nostres fills o les seves parelles?
- Com podem fer-li veure que les normes i límits són necessaris per tenir un ordre i que no ho fem per molestar-los sinó perquè els estimem?
- Com puc crear entorns de confiança amb la meva filla?
- Com podem posar límits a l'adolescència si abans no ho hem pogut fer?
- Com podem gestionar els conflictes que sorgeixen quan se salten els límits?
- El meu fill posa en dubte tot allò que dic, com si res del que comento sigui vàlid. Què podem fer?
- De vegades tinc la sensació que el meu fill em sent, però no m'escolta. Com puc connectar-hi perquè ens faci cas?
- És normal que la meva filla em deixi de parlar i digui que no m'estima?
És correcte voler saber absolutament tot de la vida dels nostres fills?
Com a pares i mares, el nostre instint de protecció i segons com siguem i gestionem la incertesa (i la falta de control...) ens serà més fàcil o més difícil gestionar la vivència de distanciament del nostre fill o filla adolescent.
Ens ajudarà recordar-nos a nosaltres mateixos que els nostres fills i filles adolescents estan en una etapa de canvi i de necessitat de construir-se per ser persones adultes i independents amb habilitats per a la vida adulta amb independència de la nostra protecció. Nosaltres mateixos som les persones adultes que som avui dia perquè també hem estat adolescents! Això no significa que seguim acompanyant-los, però a uns passos més de distància, perquè caminin pel seu compte, entrebanquin, s'aixequin i aprenguin de les seves experiències, ¡també dels seus errors!
Si hem establert vincles segurs hem de confiar que, quan ens necessitin, ens tindran. Mantenir la connexió no és estar al corrent d’absolutament tot el que els passa.
Que ells s’allunyin i necessitin el seu espai i intimitat en aquest procés adolescent no significa que deixem de ser necessaris per a ells. Encara que costi gestionar aquesta nova distància, es tracta de no caure en retrets ni demandes en què es puguin sentir qüestionats, incompresos o no reconeguts en les seves necessitats i que caiguem en el risc de la desconnexió amb ells. Mantenir la connexió emocional, un vincle segur, de confiança i suport incondicional continua sent imprescindible i no l'hem de posar en risc. Es tracta que el dia que necessitin la nostra ajuda, se sentin malament o els ocorri alguna cosa, sàpiguen i tinguin clar que poden recórrer a nosaltres amb la confiança que oferir-los un espai de suport i confiança.
No es pot controlar tot. Cal respectar la seva privacitat i intimitat i, alhora, protegir-los (Mare d'adolescent).
Jo crec que no és correcte voler saber-ho tot. Al final és totalment comprensible que es vulgui tenir un mínim de coneixement sobre què fa o deixa de fer l'adolescent i de com està emocionalment, però sí que és important saber respectar la seva intimitat. Una possible manera és oferir-li espais on es pugui sentir còmode per parlar. Si els pares creuen que és una cosa molt important, fer un cert seguiment o assegurar-se que ho parli amb algú, amb un professional (Filla adolescent).