- Què hem de tenir en compte sobre la connexió amb els nostres fills i filles adolescents?
- Quina és la clau per a una relació fluida i saludable amb els fills adolescents?
- Ens podríeu donar alguns consells clau per conversar amb el nostre fill adolescent?
- Què puc fer perquè la meva filla m'expliqui les coses i no pateixi per donar-me més preocupacions?
- És correcte voler saber absolutament tot de la vida dels nostres fills?
- Com hem de tenir una conversa amb els nostres fills sense que sembli un interrogatori o el vegin com a tal?
- La meva filla els explica més els problemes a les seves amigues que a mi que soc la seva mare. Què faig?
- Com connectar amb ells quan contesten amb to despectiu i rebutgen parlar?
- Com abordar una conversa amb ells quan sabem que ens menteixen?
- Com hem d'actuar si no ens agraden les amistats dels nostres fills o les seves parelles?
- Com podem fer-li veure que les normes i límits són necessaris per tenir un ordre i que no ho fem per molestar-los sinó perquè els estimem?
- Com puc crear entorns de confiança amb la meva filla?
- Com podem posar límits a l'adolescència si abans no ho hem pogut fer?
- Com podem gestionar els conflictes que sorgeixen quan se salten els límits?
- El meu fill posa en dubte tot allò que dic, com si res del que comento sigui vàlid. Què podem fer?
- De vegades tinc la sensació que el meu fill em sent, però no m'escolta. Com puc connectar-hi perquè ens faci cas?
- És normal que la meva filla em deixi de parlar i digui que no m'estima?
Com podem gestionar els conflictes que sorgeixen quan se salten els límits?
Quan se salten els límits pactats i acordats cal poder revisar amb ells els fets, entendre bé què ha passat, abans de res. Això implica escoltar-se, veure si estem calmats per oferir una bona conversa. És molt important escoltar què els ha passat, conèixer el motiu, la intenció o quina dificultat s'amaga al darrere.
Com a pares, la nostra principal tasca és ensenyar-los habilitats i preparar-los per tenir més eines, i només ho podrem fer si sabem entendre i comprendre les seves conductes i què hi ha darrere. Imaginem que s'ha saltat el límit perquè el viu com a impost o injust sense tenir en compte la seva opinió i ens vol imposar la seva manera, que sent que la seva opinió no compta… Doncs fem que compti i acordem els pactes, anticipem situacions i revisem junts si funcionen.
Si ens limitem a reaccionar davant la transgressió de la norma o el límit amb càstigs o conseqüències ens perdem l'oportunitat de saber què els passa. Entendre per què se salten aquest límit és crucial per enfocar-nos en solucions, aprendre dels errors i motivar utilitzar altres eines.
Si els límits estan clarament establerts i acordats, és més fàcil que sàpiguen què se n'espera. Així evitarem molts conflictes (Mare d'adolescent).
Si s'havien pactat i no s'han complert jo no ho castigaria perquè sóc d'aquelles que pensa que no serveix per a res, però sí que li faria entendre que no pot tampoc fer el que li doni la gana i si tot i així passa doncs en tindrà una conseqüència (Filla adolescent).
