- Què hem de tenir en compte sobre la connexió amb els nostres fills i filles adolescents?
- Quina és la clau per a una relació fluida i saludable amb els fills adolescents?
- Ens podríeu donar alguns consells clau per conversar amb el nostre fill adolescent?
- Què puc fer perquè la meva filla m'expliqui les coses i no pateixi per donar-me més preocupacions?
- És correcte voler saber absolutament tot de la vida dels nostres fills?
- Com hem de tenir una conversa amb els nostres fills sense que sembli un interrogatori o el vegin com a tal?
- La meva filla els explica més els problemes a les seves amigues que a mi que soc la seva mare. Què faig?
- Com connectar amb ells quan contesten amb to despectiu i rebutgen parlar?
- Com abordar una conversa amb ells quan sabem que ens menteixen?
- Com hem d'actuar si no ens agraden les amistats dels nostres fills o les seves parelles?
- Com podem fer-li veure que les normes i límits són necessaris per tenir un ordre i que no ho fem per molestar-los sinó perquè els estimem?
- Com puc crear entorns de confiança amb la meva filla?
- Com podem posar límits a l'adolescència si abans no ho hem pogut fer?
- Com podem gestionar els conflictes que sorgeixen quan se salten els límits?
- El meu fill posa en dubte tot allò que dic, com si res del que comento sigui vàlid. Què podem fer?
- De vegades tinc la sensació que el meu fill em sent, però no m'escolta. Com puc connectar-hi perquè ens faci cas?
- És normal que la meva filla em deixi de parlar i digui que no m'estima?
Quina és la clau per a una relació fluida i saludable amb els fills adolescents?
El suport emocional i la confiança de forma incondicional són sempre claus per a una relació saludable amb els nostres fills. Una relació saludable amb els nostres fills adolescents és aquella que ofereix un marc de desenvolupament en la qual se'ls acompanya, se'ls guia i se'ls orienta des de la connexió emocional i suport incondicional; l'adolescent se sent vist, reconegut i important, i alhora, es confia en les seves capacitats, habilitats i se'ls fa sentir útils i se'ls empeny a afrontar reptes assumibles.
Això inclou l'establiment de límits, com una forma de respecte mutu: cap a l'adolescent, al qual s'han de posar límits com una forma de protecció davant de situacions i reptes en els quals encara no s'han desenvolupat les habilitats d'autogestió i es requereix d'una supervisió externa, i cap als mateixos pares, que també han d'establir els seus propis límits i respectar-se a si mateixos, gestionant la seva pròpia disponibilitat, temps físic, necessitat d'autocura i tolerància.
Per a mi la clau està en l'empatia, en posar en valor les seves coses i expressar emocions positives. (Mare d'adolescent).
La veritat és que cadascú té una manera diversa de relacionar-se, però crec que l'imprescindible és respectar els nostres espais, ser comprensiu i poder escoltar-nos o ajudar-nos si ho necessitem o ho demanem (Filla adolescent).
