Promoure la salut mental positiva en un primer episodi psicòtic

L'estigma i l'autoestigma són desafiaments encara presents en el dia a dia de les persones amb trastorn psicòtic. En particular, l'autoestigma pot afectar profundament la qualitat de vida i la recuperació, especialment en aquelles persones que experimenten el seu primer episodi psicòtic (PEP) (Link & Phelan, 2006; Brohan et al., 2011). La promoció de la salut mental positiva ofereix un enfocament prometedor per abordar aquests desafiaments i millorar el benestar general d'aquestes persones (Sambasivam et al., 2016).

L'autoestigma és un procés intern en el qual les persones amb trastorns mentals internalitzen les actituds negatives i els estereotips de la societat. Això pot fomentar una baixa autoestima, desmoralització i menys disposició a buscar tractament o suport social, que alhora s'associa a una pitjor recuperació clínica i funcional que pot agreujar els símptomes dels trastorns psicòtics (Ocisková et al., 2014; Perlick et al., 2001).

El primer episodi psicòtic, una fase crítica

Els primers episodis psicòtics representen una fase inicial i altament estigmatitzada dels trastorns psicòtics (Link & Phelan, 2006). Durant aquesta etapa, l'autoestigma pot formar-se i consolidar-se, afectant negativament la percepció d'un mateix i la disposició a buscar ajuda (Gerlinger et al., 2013). Abordar l'autoestigma des de l'inici és crucial per facilitar la recuperació i millorar a qualitat de vida.

S'ha vist que les persones amb un primer episodi psicòtic tendeixen a usar estratègies d'afrontament menys efectives, la qual cosa s'associa amb un increment de l'autoestigma. Avaluar i millorar aquestes estratègies pot ser crucial per reduir l'autoestigma (Riera-López de Aguileta et al., 2020; Holubova et al., 2016).

Les persones amb un primer episodi psicòtic tendeixen a usar estratègies d'afrontament menys efectives i a tenir més autestigma. Reduir l'autoestigma pot ajudar a millorar els símptomes negatius i cognitius difícils de tractar.

A més, aquestes persones tenen més risc de suïcidi comparat amb la població general (Holubova et al., 2016). L'autoestigma està relacionat amb el suïcidi a través de factors com l'autoestima, la desesperança, la qualitat de vida, el suport social i l'autoeficàcia (Zaheer et al., 2020). Reduir l'autoestigma podria millorar els símptomes negatius i cognitius difícils de tractar; per això és un factor clau a considerar en avaluar el risc de suïcidi en persones amb un primer episodi psicòtic (Vrbova et al. 2018; López, 2022).

Què és la salut mental positiva?

La salut mental positiva es refereix a un estat de benestar en què la persona pot dur a terme les seves capacitats, manejar les tensions normals de la vida, treballar de manera productiva i contribuir a la seva comunitat (Liu et al., 2022). La Dra. María Teresa Lluch Canut, catedràtica d'Infermeria Psicosocial i Salut Mental de la Universitat de Barcelona, va desenvolupar un model de salut mental positiva que inclou sis factors principals:

1. Satisfacció personal: sentiment de benestar i satisfacció amb un mateix i amb la vida en general.
2. Actitud prosocial: capacitat per relacionar-se positivament amb els altres i mostrar empatia i suport.
3. Autocontrol: habilitat per gestionar les emocions i els comportaments.
4. Autonomia: capacitat per prendre decisions independents i gestionar la vida.
5. Resolució de problemes: capacitat per afrontar i resoldre situacions difícils de manera efectiva.
6. Habilitats de relació interpersonal: capacitat per establir i mantenir relacions saludables i significatives.

Impacte de la salut mental positiva en l'autoestigma

Promoure els components de la salut mental positiva pot ser fonamental per reduir l'autoestigma en persones amb un primer episodi psicòtic. Pot ajudar a:

• Millora de l'autoestima i l'autocontrol. Fomentar la satisfacció personal i l'autocontrol ajuda a desenvolupar una autoimatge més positiva, desafiant les creences negatives sobre un mateix.
• Enfortiment de les habilitats de relació interpersonal. Les relacions positives proporcionen suport emocional, redueixen l'aïllament i ajuden les persones a sentir-se més acceptades i valorades.
• Foment de l'autonomia i la resolució de problemes. L'autonomia i la capacitat de resoldre problemes permeten a les persones prendre un paper actiu en la seva recuperació, augmentant el seu sentit de control i apoderament.

Estratègies per promoure la salut mental positiva i reduir l'autoestigma

• Intervencions psicoeducatives. Educar a les persones sobre els seus trastorns i la importància de la salut mental positiva pot empoderar-les per desafiar l'autoestigma i participar activament en la seva recuperació.
• Teràpies cognitivo-conductuals. Aquestes teràpies poden ajudar a millorar l'autocontrol, la resolució de problemes i les habilitats de relació interpersonal.
• Programes de suport social. Fomentar la creació de xarxes de suport i la participació en activitats comunitàries pot millorar l'actitud prosocial i la satisfacció personal, i ajuden així a combatre l'autoestigma.
• Foment de l'autonomia. Oferir oportunitats perquè les persones prenguin decisions sobre el seu tractament i vida quotidiana pot augmentar la seva autonomia i apoderament, contrarestant l'autoestigma.

La importància de la salut mental positiva en persones amb un primer episodi psicòtic

La promoció de la salut mental positiva durant els primers episodis psicòtics és essencial per prevenir el desenvolupament de creences i actituds negatives sobre un mateix. A través d'intervencions que fomentin la salut mental positiva, es pot ajudar les persones a desenvolupar recursos interns i externs que millorin la seva capacitat per manejar l'estrès i les demandes de la vida diària (Liu et al., 2022).

En definitiva, l'autoestigma és un obstacle significatiu en la recuperació de les persones que tenen un primer episodi psicòtic. No obstant això, la promoció de la salut mental positiva ofereix un enfocament efectiu per reduir l'autoestigma i millorar la qualitat de vida. Fomentar la satisfacció personal, l'autocontrol, l'autonomia, la resolució de problemes i les habilitats de relació interpersonal, és una bona manera d'ajudar les persones a construir una autoimatge positiva i de gestionar millor la seva salut mental des de les primeres etapes del trastorn.