www.som360.org/ca

Promoure la salut mental positiva en un primer episodi psicòtic

Una estratègia fonamental per reduir l'autoestigma i fomentar el benestar
Júlia Rolduà
Júlia Rolduà Ros
Infermera especialista en salut mental. Centre de salut mental d'adults (CSMA) de Cornellà de Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

L'estigma i l'autoestigma són desafiaments encara presents en el dia a dia de les persones amb trastorn psicòtic. En particular, l'autoestigma pot afectar profundament la qualitat de vida i la recuperació, especialment en aquelles persones que experimenten el seu primer episodi psicòtic (PEP) (Link & Phelan, 2006; Brohan et al., 2011). La promoció de la salut mental positiva ofereix un enfocament prometedor per abordar aquests desafiaments i millorar el benestar general d'aquestes persones (Sambasivam et al., 2016).

L'autoestigma és un procés intern en el qual les persones amb trastorns mentals internalitzen les actituds negatives i els estereotips de la societat. Això pot fomentar una baixa autoestima, desmoralització i menys disposició a buscar tractament o suport social, que alhora s'associa a una pitjor recuperació clínica i funcional que pot agreujar els símptomes dels trastorns psicòtics (Ocisková et al., 2014; Perlick et al., 2001).

En profunditat

El primer episodi psicòtic, una fase crítica

Els primers episodis psicòtics representen una fase inicial i altament estigmatitzada dels trastorns psicòtics (Link & Phelan, 2006). Durant aquesta etapa, l'autoestigma pot formar-se i consolidar-se, afectant negativament la percepció d'un mateix i la disposició a buscar ajuda (Gerlinger et al., 2013). Abordar l'autoestigma des de l'inici és crucial per facilitar la recuperació i millorar a qualitat de vida.

S'ha vist que les persones amb un primer episodi psicòtic tendeixen a usar estratègies d'afrontament menys efectives, la qual cosa s'associa amb un increment de l'autoestigma. Avaluar i millorar aquestes estratègies pot ser crucial per reduir l'autoestigma (Riera-López de Aguileta et al., 2020; Holubova et al., 2016).

Les persones amb un primer episodi psicòtic tendeixen a usar estratègies d'afrontament menys efectives i a tenir més autestigma. Reduir l'autoestigma pot ajudar a millorar els símptomes negatius i cognitius difícils de tractar.

A més, aquestes persones tenen més risc de suïcidi comparat amb la població general (Holubova et al., 2016). L'autoestigma està relacionat amb el suïcidi a través de factors com l'autoestima, la desesperança, la qualitat de vida, el suport social i l'autoeficàcia (Zaheer et al., 2020). Reduir l'autoestigma podria millorar els símptomes negatius i cognitius difícils de tractar; per això és un factor clau a considerar en avaluar el risc de suïcidi en persones amb un primer episodi psicòtic (Vrbova et al. 2018; López, 2022).

Què és la salut mental positiva?

La salut mental positiva es refereix a un estat de benestar en què la persona pot dur a terme les seves capacitats, manejar les tensions normals de la vida, treballar de manera productiva i contribuir a la seva comunitat (Liu et al., 2022). La Dra. María Teresa Lluch Canut, catedràtica d'Infermeria Psicosocial i Salut Mental de la Universitat de Barcelona, va desenvolupar un model de salut mental positiva que inclou sis factors principals:

  1. Satisfacció personal: sentiment de benestar i satisfacció amb un mateix i amb la vida en general.
  2. Actitud prosocial: capacitat per relacionar-se positivament amb els altres i mostrar empatia i suport.
  3. Autocontrol: habilitat per gestionar les emocions i els comportaments.
  4. Autonomia: capacitat per prendre decisions independents i gestionar la vida.
  5. Resolució de problemes: capacitat per afrontar i resoldre situacions difícils de manera efectiva.
  6. Habilitats de relació interpersonal: capacitat per establir i mantenir relacions saludables i significatives.

Impacte de la salut mental positiva en l'autoestigma

Promoure els components de la salut mental positiva pot ser fonamental per reduir l'autoestigma en persones amb un primer episodi psicòtic. Pot ajudar a:

  • Millora de l'autoestima i l'autocontrol. Fomentar la satisfacció personal i l'autocontrol ajuda a desenvolupar una autoimatge més positiva, desafiant les creences negatives sobre un mateix.
  • Enfortiment de les habilitats de relació interpersonal. Les relacions positives proporcionen suport emocional, redueixen l'aïllament i ajuden les persones a sentir-se més acceptades i valorades.
  • Foment de l'autonomia i la resolució de problemes. L'autonomia i la capacitat de resoldre problemes permeten a les persones prendre un paper actiu en la seva recuperació, augmentant el seu sentit de control i apoderament.

Estratègies per promoure la salut mental positiva i reduir l'autoestigma

  • Intervencions psicoeducatives. Educar a les persones sobre els seus trastorns i la importància de la salut mental positiva pot empoderar-les per desafiar l'autoestigma i participar activament en la seva recuperació.
  • Teràpies cognitivo-conductuals. Aquestes teràpies poden ajudar a millorar l'autocontrol, la resolució de problemes i les habilitats de relació interpersonal.
  • Programes de suport social. Fomentar la creació de xarxes de suport i la participació en activitats comunitàries pot millorar l'actitud prosocial i la satisfacció personal, i ajuden així a combatre l'autoestigma.
  • Foment de l'autonomia. Oferir oportunitats perquè les persones prenguin decisions sobre el seu tractament i vida quotidiana pot augmentar la seva autonomia i apoderament, contrarestant l'autoestigma.

La importància de la salut mental positiva en persones amb un primer episodi psicòtic

La promoció de la salut mental positiva durant els primers episodis psicòtics és essencial per prevenir el desenvolupament de creences i actituds negatives sobre un mateix. A través d'intervencions que fomentin la salut mental positiva, es pot ajudar les persones a desenvolupar recursos interns i externs que millorin la seva capacitat per manejar l'estrès i les demandes de la vida diària (Liu et al., 2022).

En definitiva, l'autoestigma és un obstacle significatiu en la recuperació de les persones que tenen un primer episodi psicòtic. No obstant això, la promoció de la salut mental positiva ofereix un enfocament efectiu per reduir l'autoestigma i millorar la qualitat de vida. Fomentar la satisfacció personal, l'autocontrol, l'autonomia, la resolució de problemes i les habilitats de relació interpersonal, és una bona manera d'ajudar les persones a construir una autoimatge positiva i de gestionar millor la seva salut mental des de les primeres etapes del trastorn.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 12 de juny de 2024
Darrera modificació 12 de juny de 2024

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.

Júlia Rolduà

Júlia Rolduà Ros

Infermera especialista en salut mental. Centre de salut mental d'adults (CSMA) de Cornellà de Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Bibliografía
Link, B. & Phelan, J. (2006). Stigma and its public health implications. Lancet , 367 (9509) , 528–9. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(06)68184-1
Brohan, E. , Gauci, D. , Sartorius, N. & Thornicroft, G. (2011). Self-stigma, empowerment and perceived discrimination among people with bipolar disorder or depression in 13 European countries: The GAMIAN–Europe study. J Affect Disord , 129 (1–3) , 56–63.
Sambasivam, R. , Vaingankar, J. , Chong, S. , Abdin, E. , Jeyagurunathan, A. , Seow, L. , Pang, S. & Subramaniam, M. (2016). Positive mental health in outpatients: comparison within diagnostic groups. BMC Psychiatry , 16(1) https://doi.org/412 10.1186/s12888-016-1113-1
Ticháčková, A. , Ocisková, M. , Praško, J. , Kamarádová, D. , Látalová, K. , Kurfürst, P. , Dostálová, L. , Cinculová, A. , Kubínek, R. , Mainerová, B. & Vrbová, K. (2014). Self-stigma in Psychiatric Patients –standardization of the ISMI Scale. Neuro Endocrinology Letters , 35(7) , 624-632. https://doi.org/10.1016/S0924-9338(15)30325-4
Bruce, G. , Perlick, D.A. , Rosenheck, R.A. , Clarkin, J.F. , Sirey, J.A. & Struening, E. (2001). Stigma as a barrier to recovery: Adverse effects of perceived stigma on social adaptation of persons diagnosed with bipolar affective disorder. Psychiatr Services , 52(12) , 1627–32. https://doi.org/10.1176/appi.ps.52.12.1627
Gerlinger, G. , Hauser, M. , de Hert, M. , Lacluyse, K. , Wampers, M. & Correll, CU. (2013). Personal stigma in schizophrenia spectrum disorders: A systematic review of prevalence rates, correlates, impact and interventions. World Psychiatry , 12(2) , 155–64. https://doi.org/10.1002/wps.20040
Riera-López de Aguileta, I. , Vila-Badia, R. , Usall, J. , Butjosa, A. & Ochoa, S. (2020). Coping strategies in first-episode psychosis: A systematic review. Early Interv Psychiatry , 14(3) , 252–62. https://doi.org/10.1111/eip.12847
Holubova, M. , Prasko, J. , Hruby, R. , Latalova, K. , Kamaradova, D. , Marackova, M. , Slepecky, M. & Gubova, T (2026). Coping strategies and self-stigma in patients with schizophrenia-spectrum disorders. Patient Prefer Adherence , 10 , 1151–8. https://doi.org/10.2147/PPA.S106437
Zaheer, J. , Olfson, M. , Mallia, E. , Lam, JSH. , de Oliveira, C , Rudoler, D. , Carvalho, A. , Jacob, B. , Juda, A. & Kurdyak, P. (2020). Predictors of suicide at time of diagnosis in schizophrenia spectrum disorder: A 20-year total population study in Ontario, Canada. Schizophr Res , 222 , 382–8. https://doi.org/10.1016/j.schres.2020.04.025
Livingston, J.D. & Boyd, J.E. (2010). Correlates and consequences of internalized stigma for people living with mental illness: A systematic review and meta-analysis. Soc Sci Med , 71(12) , 2150-61. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2010.09.030
Vrbova, K. , Prasko, J. , Holubova, M. , Slepecky, M. & Ociskova, M. (2028). Positive and negative symptoms in schizophrenia and their relation to depression, anxiety, hope, self-stigma and personality traits –a cross-sectional study. Neuroendocrinol Lett , 39 , 9-18.
Lopez, D. & de Mamani, A.W. (2022). The interplay of family cohesion, self-stigma, and suicidal ideation in people of color with psychotic spectrum disorders. Psychiatry Res , 313 , 114639. https://doi.org/10.1016/j.psychres.2022.114639
Liu, J. , Abdin, E. , Vaingankar, J.A. , Lim, M.S.M. , Verma, S. , Tang, C. , Shafie, S. , Shahwan, S. & Subramaniam, M. (2022). Positive mental health framework of transdiagnostic protective factors in elucidating the association between adverse childhood experiences and severe mental disorders. Aust N Z J Psychiatry , 56(10) , 1332-1343. https://doi.org/10.1177/00048674211053568