Què és el ciberassetjament?

En una generació de nadius digitals, l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació (TIC) per part dels infants representa un repte important per a les famílies, ja que si aquestes eines es fan servir de manera inadequada, els menors s’exposen a uns riscos innegables.

D’uns anys ençà, aquestes eines han afavorit que l’assetjament, o bullying, tradicional sobrepassés els seus límits i s’estengués pel món virtual fins a les llars dels alumnes agredits i intimidats. Entenem per ciberassetjament el tipus d’assetjament a la xarxa que es produeix en un context en què només hi ha implicats menors.

D’altra banda, la situació epidemiològica actual, amb les restriccions del moviment, el tancament temporal dels centres educatius i l’aïllament domiciliari han afavorit un increment d’aquest fenomen. A més a més, els sentiments d’avorriment, ira, hostilitat i frustració que experimenta l’infant durant aquests períodes poden condicionar la necessitat d’expressar-se a les xarxes, mitjançant el ciberassetjament.

Per què es produeix el ciberassetjament?

L’entorn virtual propicia l’anonimat dels agressors, permet que es difonguin massivament les conductes i que aquestes arribin a una audiència molt àmplia: insults o paraules ofensives, amenaces, fotografies i vídeos compromesos de la víctima, difusió de rumors o d’informació personal, pirateig o suplantació d’identitat mitjançant un compte fals, etc.

Tal com passa amb altres tipus d’assetjament, l’origen es pot trobar en les característiques diferenciadores de les víctimes i les ganes de diversió i l’agressivitat dels assetjadors. Tanmateix, també hi pot haver altres causes: fer una broma, discussions, problemes sentimentals, aficions i venjances, diferències per motius de raça, cultura o religió, orientació sexual o presència de problemes psicològics en la víctima.

Com saber si el teu fill o la teva filla pateixen ciberassetjament?

Cal tenir en compte que les nenes hi són més propenses que els nens, al marge que una quarta part de les víctimes no explica la situació a les seves famílies.

Hi ha alguns senyals que ens poden alertar d’un problema de ciberassetjament en l’infant:

• Inquietud, irritabilitat i nerviosisme, o plorar quan rep una notificació al mòbil.
• Negativa a deixar que l’adult vegi les seves xarxes socials.
• Desmotivació per anar al centre escolar.
• Por de trobar-se amb els amics. Negativa a quedar amb els amics, anar a l’escola o fins i tot sortir al carrer.
• Timidesa a casa.
• Abandonament dels dispositius mòbils de manera brusca i inesperada.
• Haver patit episodis previs d’assetjament al centre escolar.

Com actuar si el nostre fill o la nostra filla pateixen ciberassetjament?

És important vetllar per la privadesa dels fills i, per tant, cal que els pares o els cuidadors supervisin l’ús de les tecnologies de manera directa o indirecta i coneguin les contrasenyes de tots els seus dispositius. És útil que l’infant faci servir un nom fictici i tingui una fotografia d’algun personatge de ficció en els seus perfils de les xarxes socials, a part de reforçar la idea que només ha de compartir el contingut amb persones a les quals coneix personalment. També és molt important:

1. Mostrar respecte i oferir confiança i seguretat a l’infant.
   En cap cas forçarem l’infant perquè s’enfronti a situacions que el puguin violentar encara més. Si ens ho explica, l’hem d’escoltar i donar-li suport.
2. Evitar respondre als missatges de l’assetjador.
   Val més no respondre a les provocacions i bloquejar en canvi el remitent com a no desitjat.
3. Registrar l’incident i presentar una denúncia si el ciberassetjament persisteix.
   Cal desar les proves, descarregar els arxius relacionats i dur un registre de les hores i els dies en què es van enviar.
4. Sol·licitar ajuda a la família, als cuidadors, a les amistats i als professors. Trucar al telèfon 017 (servei telefònic gratuït) o consultar el web de l’Asociación Española contra el ciberacoso per demanar suport.
5. Reforçar l’autoestima de l’infant i reconèixer la seva valentia en haver demanat ajuda.
   Hem de transmetre a l’infant que no està sol davant del problema i que no és culpable de la situació viscuda.
6. Notificar el cas al centre educatiu i sol·licitar la seva intervenció.
   S’estima que el 80 % dels docents tenen coneixement de la situació en els casos de ciberassetjament. Seria interessant la implicació dels companys de classe, ja que solen ser testimonis de l’assetjament, per tal que puguin denunciar en cas de situacions similars.