Europa lidera ja el consum d'alcohol al món

Les xifres desvetllades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el recent informe The European Health Report, actualitzat cada tres anys, situen el consum de l'alcohol com un dels grans problemes de salut pública de la regió europea de l'OMS. De fet, Europa lidera ja el consum d'alcohol al món, amb una mitjana de 8,8 litres d'alcohol pur per persona/any el 2020 (els homes van beure de mitjana quatre vegades més que les dones). És, per tant, la zona de l'OMS on l'alcohol té una major contribució a la morbiditat i la mortalitat.

L'informe apunta que «s'està en el camí de poder assolir l'objectiu del marc europeu d'acció de l'OMS sobre l'alcohol 2022-2025» ja que, en general, el consum d'alcohol ha anat disminuint, dels 10,2 litres el 2010 a 8,8 litres el 2020. No obstant això, set dels 10 països amb el major consum d'alcohol són estats membres de la Unió Europea. Tot i que Espanya no està entre aquests països, sí que és un dels estats en què més s'ha incrementat el consum en l'última dècada (2010-2019) al costat de Malta, Letònia, Tayikistan i Uzbekistan.

Responsable directe i indirecte de més de 800.000 morts anuals a Europa

L'OMS estima que el consum d'alcohol és responsable d'1 de cada 11 morts a l'any a la Regió Europea, el que representa 800.000 morts anuals, i està vinculat a més de 200 malalties i problemes de salut. 

Més específicament, el 2019, l'alcohol va ser responsable del:

• 42 % de tots els homicidis.
• 37 % dels suïcidis
• 35 % de les morts a la carretera
• 28,3 % de totes les malalties digestives (principalment cirrosi hepàtica)
• 8,5 % de totes les morts per malalties cardiovasculars
• 5,7 % de totes les morts per càncer.

El consum de substàncies, un factor de risc de la conducta suïcida

Ir al artículo

En el cas de la vinculació amb el càncer, l'OMS estima que la meitat dels europeus no poden identificar correctament l'alcohol com un factor de risc o causa de càncer, tot i que hi ha pocs estudis disponibles sobre aquesta qüestió. La mateixa organització internacional ha avalat els canvis en l'etiquetatge de les begudes alcohòliques a través del seu informe Etiquetes d'advertència sobre el consum d'alcohol: una perspectiva de salut pública per a Europa. Aquest informe posa les bases per posar en marxa iniciatives polítiques relacionades amb les publicitats de salut i les etiquetes de l'alcohol. Implicaria proporcionar informació en els envasos sobre el contingut d'alcohol, els ingredients, la informació nutricional i les advertències de salut

Espanya és un dels estats en què més s'ha incrementat el consum a la darrera dècada 

Més enllà de l'impacte que té en les persones de forma individual, el consum d'alcohol suposa una important càrrega per al sistema de salut i causa grans pèrdues en l'àmbit laboral a causa de morts prematures, absentisme i costos per als sistemes jurídics i serveis de benestar.

La substància psicoactiva més consumida a Espanya

L'alcohol continua sent la substància psicoactiva més consumida a Espanya. Segons l'informe Indicadores Clave sobre Drogas y Adicciones, 2024, del Plan Nacional sobre Drogas, un 15,5 % de persones adultes (15-64 anys) van realitzar un consum episòdic intensiu d'alcohol l'últim mes (binge drinking). Es considera intensiu, un consum de 5 o més begudes alcohòliques (homes) o 4 o més (dones) en la mateixa ocasió, és a dir, seguides o en un interval de dues hores.

En el cas dels adolescents (14-18), la xifra es dispara al 28,2 %, sent especialment crític per tractar-se d'una etapa vital de creixement i desenvolupament, interferint l'alcohol en el desenvolupament maduratiu del Sistema Nerviós Central i influenciant notablement en el desenvolupament de patrons de consum problemàtic i addicció. Tres de cada quatre adolescents manifesta haver consumit alcohol alguna vegada a la vida, un 1,5 % amb un consum diari (lleugerament superior a l'1,1 % del 2021). El consum d'alcohol és més gran entre les noies i augmenta segons ho fa l'edat. Les borratxeres també augmenten segons ho fa l'edat, passant del 19,5 % en els alumnes de 14 anys fins al 59,8 % als 18 anys, i són més freqüents entre les noies (el 45,1 % de les noies i el 39,3 % dels nois).

També la població gran és un col·lectiu amb especial risc. Segons l'enquesta ESDAM 2019/2020, el consum d'alcohol en aquest col·lectiu és similar a la resta de població d'entre 15 a 64 anys. Quan s'observen, però, les dades de consum en els últims 30 dies, el seu consum és menor (un 46,7 % enfront del 63 % de la resta de població). Atenent el sexe, el consum d'alcohol està més estès entre els homes que entre les dones, i això s'observa tant en població de 65 anys o més com en la de 15 a 64 anys.

El consum social associat a l'alcohol fa que la percepció de risc no estigui present en la majoria de la població. L'etanol és la substància tòxica en les begudes alcohòliques que causa més danys, independentment del tipus de beguda consumida (per exemple, vi, cervesa, licors). El consum d'alcohol sempre implica un risc i, en aquest sentit, no hi ha un consum segur. De fet, hi ha situacions vitals i de la vida diària en què no s'ha de consumir alcohol:

• Dones embarassades (i les que planifiquen quedar-se embarassades).
• Dones que exerceixen la lactància.
• Persones menors d' edat.
• Persones cuidadores de menors.
• Persones que consumeixen medicaments o tenen malalties en les quals es recomana 0 consum.
• Situacions de conducció de vehicles de transport, treballs de precisió i activitats de risc.

Segons el Ministerio de Sanidad, es considera un consum de risc:

• A partir de més de 40 grams/dia (4 UBEs/dia) en homes i més de 20-25 grams/dia (2-2,5 UBEs/dia) en dones. Quant és 1 UBE? Correspon a 10 g d'alcohol pur: 1 copa de vi de 100 ml, 330 ml de cervesa o un xarrup de licor de 30 ml.

• També quan es consumeixen begudes alcohòliques de manera intensiva, és a dir, quan es consumeix en una ocasió (4-6 hores) igual o més de 60 grams (6 UBEs) en homes i igual o més de 40 grams (4 UBEs) en dones.

Un 7% de la població mundial conviuen amb un trastorn per consum d'alcohol

Un consum de risc pot desembocar en un problema d'addicció a l'alcohol. Segons l'OMS, S'estima que 400 milions de persones, és a dir, el 7 % de la població mundial de 15 anys o més, vivien amb trastorns per consum d'alcohol. D'aquesta xifra, 209 milions de persones (el 3,7 % de la població mundial adulta) vivien amb dependència de l'alcohol.

Enric Garrigues Talavera

Persona amb experiència amb trastorns depressius i addiccions

«Quan dormia era l’única estona que no patia»

Ver testimonio

Per abordar els danys relacionats amb l'alcohol, gairebé el 70% dels Estats Membres de la Regió Europea de l'OMS han elaborat polítiques nacionals sobre l'alcohol. S'apunta en l'informe europeu que algunes d'aquestes polítiques de control de l'alcohol es van relaxar durant la pandèmia de COVID-9 per permetre la compra remota d'alcohol per primera vegada, tot i que també s'afirma que estudis suggereixen que el consum va disminuir inicialment en la població general durant aquest període, excepte en les persones més vulnerables amb trastorns per consum de substàncies.

El Pla d'acció mundial sobre l'alcohol 2022-2025 de l'OMS i el Marc europeu d'acció sobre l'alcohol 2022-2025 descriuen el camí a seguir per reduir els danys relacionats amb l'alcohol:

• Establir polítiques d'impostos i preus de l'alcohol per reduir l'accessibilitat. Tot i que són les mesures més ben investigades, són les menys implementades.
• Aplicar restriccions específiques a la disponibilitat de begudes alcohòliques en els dies i/o horaris de venda. Una mesura que pràcticament cap estat està aplicant.
• Prohibir totalment o aplicar restriccions parcials a la publicitat de begudes alcohòliques. Una estratègia que tampoc és comuna a Europa, especialment en el cas dels anuncis de vi.
• Promoure campanyes de sensibilització.