Similituds i diferències entre l’addicció a les pantalles i a les drogues
Resum
Les conductes plaents, tant en l’àmbit de les pantalles com en el de les drogues, es poden situar en un continu. D’una banda, trobem un ús que no genera conseqüències negatives amb una repercussió significativa, i, de l’altra, un ús problemàtic, que es pot dividir en:
- Abús: quan provoca conseqüències negatives sense generar dependència.
- Addicció: implica tolerància i síndrome d’abstinència.
És essencial evitar patologitzar tots els joves i centrar-nos en la prevenció per evitar que situacions d’ús o abús derivin en addiccions.
L'ús dels entorns digitals: preocupacions i reptes
Les addiccions comportamentals, com ara l’ús problemàtic de les pantalles, comparteixen diversos trets amb les addiccions a substàncies. Autors com Javier Carbonell i Enrique Echeburúa han estudiat aquests fenòmens i han aportat llum sobre punts coincidents i divergents.
Similituds principals
Activació dels circuits cerebrals
Tant l’ús de drogues com el de pantalles activa el sistema de recompensa cerebral, específicament el circuit de la dopamina. Aquest mecanisme reforça conductes associades al plaer, cosa que pot derivar en dependència. Això genera comportaments compulsius que, en cas de restricció, poden derivar en símptomes d’abstinència com irritabilitat o ansietat. Així, la necessitat constant d’estímuls digitals crea patrons de dependència similars als que s’observen en altres trastorns addictius.
Reforç positiu i negatiu
Inicialment, ambdues conductes es mantenen pel reforç positiu (plaer). Posteriorment, el reforç negatiu —evitar emocions desagradables com l’avorriment o la solitud— sosté l’hàbit.
Síndrome d’abstinència
Diversos estudis mostren que tant l’abandonament de substàncies com el de l’ús excessiu de pantalles pot provocar símptomes com irritabilitat, ansietat o dificultat per concentrar-se.
Vulnerabilitat adolescent
La immaduresa cerebral dels adolescents els fa més susceptibles a establir processos de dependència a les substàncies o a les pantalles. Aquesta etapa es caracteritza per una menor capacitat d’autocontrol i una major cerca de noves sensacions. Això, sumat a la pressió social i l’aprovació dels iguals, augmenta el risc de desenvolupar dependències.
Factors de risc compartits
Els factors de risc per a l’addicció a pantalles són similars als de les drogues:
- Dificultats en l’autogestió i l’autocontrol.
- Inestabilitat afectiva i trets com ara baixa autoestima o timidesa.
- Control parental insuficient i problemes familiars.
- Soledat emocional i social.
Senyals d’alarma en l’addicció als videojocs
Els joves amb aquestes dificultats sovint troben en internet un mitjà per satisfer necessitats socials i explorar la identitat, però això pot derivar en un ús problemàtic.
La capacitat d’autocontrol es construeix progressivament i requereix d’un entorn de suport. Famílies, escoles i comunitats tenen un paper clau en la promoció del pensament crític, en l’establiment de normes i de models de conducta, en la promoció de valors prosocials i en garantir un entorn equitatiu i solidari que contribueixi al desenvolupament saludable de la persona jove.
Diferències principals
Substància versus conducta
Les pantalles no inclouen una substància física i tenen una acceptació social més gran. Això requereix una mirada preventiva i educativa, més que no pas centrada en l'abstinència.
Tractament
L’ús problemàtic de les pantalles no sempre requereix abstinència total com a objectiu terapèutic; es busca, més aviat, un ús funcional i equilibrat. A més, l’addicció digital sovint es banalitza socialment, cosa que en dificulta la detecció precoç i l’abordatge.
Impacte físic directe
Les drogues tenen efectes fisiològics nocius evidents, mentre que les addiccions comportamentals, encara que poden causar trastorns físics indirectes (com alteracions del son), no comporten dany orgànic directe.
Reconeixement clínic
Tot i que l’addicció a les drogues està ben establerta en els manuals diagnòstics com el DSM-5 (Manuel diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, només el trastorn de joc i l’addicció als videojocs tenen un reconeixement formal similar. Les addiccions a internet o a xarxes socials encara requereixen més investigació per consolidar-se com a diagnòstic independent.
En definitiva, comprendre aquestes similituds i diferències és essencial per a una intervenció preventiva i educativa que tingui en compte l’entorn i les necessitats específiques dels adolescents.
Dr. David Pere Martínez Oró
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
