Per què és tan important validar les emocions dels nostres fills?

Validar les emocions d’una persona significa acceptar el que està sentint sense jutjar-la, mostrant empatia cap a ella i fent-li saber que allò que li passa i que ens expressa és important per a nosaltres. Validar les emocions de les persones del nostre entorn, a més, ens permet comunicar-nos millor amb elles i ens proporcionarà, a la llarga, l’oportunitat d’establir uns vincles més profunds.

Quan ens referim a l’entorn familiar, la validació emocional és una peça clau en l’educació dels nostres fills i filles, que els ajudarà a crear una identitat saludable, a experimentar i acceptar les seves emocions, a posar-se al lloc de l’altre i practicar també aquesta validació en el seu propi entorn. 

Què vol dir validar les emocions?

• Practicar l’escolta activa. Això implica atendre i centrar-se en l’altra persona, mirant-la i evitant distreure’ns amb el telèfon, la televisió o qualsevol altre element. 
• Mostrar interès genuí. Adoptar una postura oberta i relaxada, assentir i utilitzar paraules que demostrin que estem escoltant amb atenció («ja veig», «ho entenc»).
• Evita interrompre el relat de l’altra persona, i permetre que exposi tot el que vol expressar.
• Mostrar de manera clara que hem entès el que ens ha expressat, parafrasejant el que ha dit.
• Si no estem segurs del que ha explicat o de quina emoció està expressant, contrastar-ho preguntant-li directament («Com t’has sentit quan ...?») o expressant amb hipòtesis el que hem entès («Em sembla que t’has sentit trista quan... És així?»)
• Reconèixer i expressar les emocions que l’altra persona està expressant («Sembla que t’has sentit molt enfadat»).
• Normalitzar les emocions en funció del context o la situació («És comprensible que t’hagis sentit tan frustrada en aquesta situació»)
• Normalitzar les emocions en funció de la història de les experiències viscudes («És comprensible que amb tot el que t’ha passat et sentis així»)
• Naturalitzar les respostes quan són normatives (no les desajustades). «És natural que en aquesta situació i amb aquest enuig hagis reaccionat d’x manera». Sempre que la reacció no hagi estat molt desajustada, com ara una agressió, per exemple.

Pautes per practicar l'escolta empàtica

Llegeix més

Per validar, a més, no cal estar d’acord amb la reacció de l’altra persona. Validem com a pares i mares les emocions, que no vol dir validar la conducta. Per això, un exercici  útil per a les persones adultes és pensar que tot el patiment que ens està fent sentir el nostre fill o filla és justament tot el patiment que està sentint ell, i que segurament ens ho està demostrant i expressant de manera desajustada o descontrolada. Tenint això en compte, podem:

• Oferir-li ajuda fent-li saber que ens n’adonem i comprenem que s’està sentint malament. 
• Posar el focus en les emocions i no en el «mal comportament». Per exemple: «Veig que estàs molt enfadat; noto que t'has sentit ferit per alguna cosa; entenc que et sents molt malament en aquest moment».  
• No confrontar mai quan hi ha una elevada desregulació emocional. Intentar en aquell moment que faci una autocrítica o pensar en les conseqüències pot reactivar les emocions. En aquest cas convé esperar que la intensitat de l’emoció disminueixi i aleshores afavorir la reflexió sobre l’episodi.

Hem de pensar que tot el patiment que ens està fent sentir el nostre fill o filla és justament tot el patiment que està sentint ell, i que segurament ens ho està demostrant i expressant de manera desajustada.

Actituds invalidants que hem d'evitar en l’àmbit familiar

Hem d’evitar les actituds i les comunicacions que invaliden les emocions en el context familiar, que no permeten l’expressió d’emocions negatives i que donen solucions ràpides i fàcils a problemes que són complexos. Alguns aspectes que creen un ambient invalidant en el context familiar i que, per tant, s’haurien d’intentar evitar, són: 

• Negar o a respondre de manera inapropiada a les experiències privades o a les emocions que són considerades inadequades.
• Respondre a les experiències personals amb càstigs, trivialitzant-les o atribuint-les a trets no acceptats socialment: ser una exagerada, no ser realista, manca de motivació, no tenir una actitud positiva...
• Oferir un reforç positiu de l'escalada emocional responent i atenent només quan la persona està expressant emocions molt extremes.  
• Emfatitzar la necessitat de controlar o amagar les emocions.
• No tolerar l'expressió emocional desagradable (enuig, tristesa...).
• Donar missatges de sobresimplificació a la solució de problemes (donar solucions simplistes, transmetent que el problema és poc important o té una solució molt fàcil). A vegades pot ser útil preguntar directament si l’altra persona necessita només que l’escoltem o si també li agradaria que l’ajudéssim a pensar possibles solucions.

Com mantenir una relació saludable amb els nostres fills i filles adolescents?

Llegeix més