- Vaig tenir una depressió postpart molt severa amb el meu primer fill i vaig estar ingressada. Torno a estar embarassada. Em pot tornar a passar?
- Podeu donar-me algun consell per estar emocionalment estable durant el procés d’un tractament de fertilitat?
- Estic prenent antidepressius des de fa dos anys. Si vull quedar-me embarassada, haig de deixar la medicació?
- Fa molt temps que cercava un embaràs i ara que ho estic, em sento angoixada per les pors. M’agradaria gaudir d’aquest moment, però no puc. Què puc fer?
- He escotat que les dones amb esquizofrènia no poden ser mares. És cert?
- Tinc un trastorn bipolar i vull ser mare, però tinc molts dubtes. Què hauria de tenir en compte?
- Soc mare primípara i he tingut un part molt dolent. Des de llavors només tinc malsons recurrents. Vull tenir més fills, però em fa pot no superar aquesta situació. Què em recomaneu?
- Com puc saber si tinc una depressió postpart?
- He estat mare recentment i de vegades ploro sense motiu. És normal? És una depressió?
- Fa poc que som pares i noto la meva parella trista i com desconnectada. Em fa por que pugui tenir una depressió postpart. Què podem fer la família per evitar-ho?
- Haig de deixar la lactància si prenc medicació per l’ansietat?
- Tinc un nadó de mes i mig i, de vegades, penso que no sento la vinculació emocional que hauria de sentir com a mare. És normal?
- Sempre he tingut molta ansietat. Què puc fer per tenir-la controlada durant l’embaràs?
- Estic en les primeres setmanes de postpart o tinc ansietat. Com puc gestionar-ho, especialment amb les visites?
- Tinc un nadó amb necessitats especials i estic tant cansada i angoixada que sento que explotaré. Què puc fer?
- Des de que sóc mare no em sento bé: tot m’angoixa, em sento trista, crec que no seré una nona mare i discuteixo molt amb la meva parella. On puc demanar ajuda?
- Vaig tenir una depressió i ara estic embarassada. La lactància pot ser un factor de protecció davant una possible recaiguda?
Fa molt temps que cercava un embaràs i ara que ho estic, em sento angoixada per les pors. M’agradaria gaudir d’aquest moment, però no puc. Què puc fer?
La majoria de dones té alguna mena de por durant la gestació i, per tant, tenir preocupació durant l’embaràs és quelcom molt comú. Podem tenir por a moltes coses: a que li passi quelcom dolent al nadó, por al canvi que experimentarà la nostra vida o el nostre cos, por a com afectarà a la parella, al treball... A més a més, les dones amb una personalitat molt perfeccionista, autoexigents i amb gran necessitat de control, els pots resultar molt difícil transitar l’embaràs acceptant que, probablement, es troben davant l’esdeveniment vital més important de les seves vides i que no ho poden controlar.
Si ja estàs embarassada i tot va bé, a més de cuidar-te i seguir els controls, no hi ha gaire més a fer perquè l’embaràs va sol. Intentar deixar anar una mica el control i confiar en el teu cos.
En moltes ocasions, a la por se li suma la culpa i la pressió social per no estar gaudint d’aquest moment com se «suposa» que ho hauríem de fer.
És important aprendre a tolerar el patiment i acceptar que no sempre ens sentirem bé i no afegir més pressió amb pensaments que ens diuen que no hauríem de sentir el que estem sentin. No escollim com ens sentim i culpar-nos per això mai és una bona idea, només fa augmentar el malestar.
Acostumem a creure que preocupar-nos per les coses si donar voltes als temes ens pot ajudar a trobar solucions, però la realitat és que donar voltes a les coses contínuament de manera quasi obsessiva serveix de poc i, de fet, ens fa més vulnerables a l’ansietat i la depressió. Procura evitar dedicar molt temps a pensar en tot allò que pot anar malament i quan et descobreixis fent-ho, intenta generar un pensament alternatiu més realista basat en els fets i no tant en les pors, centrant-te en allò que està passant ara i no en aquelles coses dolentes que podrien passar. Segur que també estan passant moltes coses bones, pensa en recordar-t’ho.
Si descobreixes que has entrat en bucle, surt. Ves a fer una passejada o fes una mica d’exercici físic.
Comparteix el que sents amb algú de confiança. Posar paraules als teus pensaments ajuda a estructurar-los i organitzar-los.
Si no saps amb qui compartir-ho, et pot ser molt útil escriure-ho.