- Vaig tenir una depressió postpart molt severa amb el meu primer fill i vaig estar ingressada. Torno a estar embarassada. Em pot tornar a passar?
- Podeu donar-me algun consell per estar emocionalment estable durant el procés d’un tractament de fertilitat?
- Estic prenent antidepressius des de fa dos anys. Si vull quedar-me embarassada, haig de deixar la medicació?
- Fa molt temps que cercava un embaràs i ara que ho estic, em sento angoixada per les pors. M’agradaria gaudir d’aquest moment, però no puc. Què puc fer?
- He escotat que les dones amb esquizofrènia no poden ser mares. És cert?
- Tinc un trastorn bipolar i vull ser mare, però tinc molts dubtes. Què hauria de tenir en compte?
- Soc mare primípara i he tingut un part molt dolent. Des de llavors només tinc malsons recurrents. Vull tenir més fills, però em fa pot no superar aquesta situació. Què em recomaneu?
- Com puc saber si tinc una depressió postpart?
- He estat mare recentment i de vegades ploro sense motiu. És normal? És una depressió?
- Fa poc que som pares i noto la meva parella trista i com desconnectada. Em fa por que pugui tenir una depressió postpart. Què podem fer la família per evitar-ho?
- Haig de deixar la lactància si prenc medicació per l’ansietat?
- Tinc un nadó de mes i mig i, de vegades, penso que no sento la vinculació emocional que hauria de sentir com a mare. És normal?
- Sempre he tingut molta ansietat. Què puc fer per tenir-la controlada durant l’embaràs?
- Estic en les primeres setmanes de postpart o tinc ansietat. Com puc gestionar-ho, especialment amb les visites?
- Tinc un nadó amb necessitats especials i estic tant cansada i angoixada que sento que explotaré. Què puc fer?
- Des de que sóc mare no em sento bé: tot m’angoixa, em sento trista, crec que no seré una nona mare i discuteixo molt amb la meva parella. On puc demanar ajuda?
- Vaig tenir una depressió i ara estic embarassada. La lactància pot ser un factor de protecció davant una possible recaiguda?
Soc mare primípara i he tingut un part molt dolent. Des de llavors només tinc malsons recurrents. Vull tenir més fills, però em fa pot no superar aquesta situació. Què em recomaneu?
Malauradament, el part traumàtic és una realitat més freqüent del que podríem pensar. Algunes pràctiques realitzades durant el part poden tenir un elevat potencial traumàtic. El que passi en el part quedarà fortament impregnat en la mare i afectarà el seu estat físic i emocional, tant d’ella com del nadó.
En alguns casos, les dones tindran complicacions obstètriques importants que poden donar lloc a parts molt instrumentalitzats, cesàries urgents o d’altres situacions d’elevada complexitat. Evidentment, aquestes circumstàncies influiran negativament en la vivència subjectiva del part. Cal recordar, però, que no cal que hi hagi una situació de gran gravetat clínica perquè la mare senti que ha tingut un mal part. Per a la dona, el que defineix un part traumàtic o no és la seva pròpia experiència subjectiva. Si durant el part, la mare sent que han passat coses que no es veia capaç d’afrontar, si hi ha hagut alguna complicació, si s’ha sentit jutjada o no respectada, si s’han pres decisions sense el seu consentiment..., totes aquestes situacions poden provocar que el part sigui viscut de forma traumàtica.
En aquests casos és comú que apareguin sentiments com la ràbia, irritabilitat, baix estat d’ànim, ansietat, malsons o pensaments recurrents sobre el que ha passat. També pot aparèixer dificultats per vincular-se amb el nadó.
Algunes recomendacions són:
-
És important que et donis permís per parlar del teu part. Totes les dones necessitem explicar les nostres històries de part. En el cas d’un part traumàtic, sovint evitem parlar-ne perquè recordar-ho ens fa mal o perquè sentit que no ens entenen, però si no parlem del que hem viscut, si no li posem nom al que sentim, no podem ordenar-ho i processar-ho emocionalment. Necessitem parlar-ne per poder integrar l’experiència.
-
Troba algú sensible i de confiança que sàpigues que t’escoltarà sense jutjar-te. Escriu com va ser el teu part.
-
A Internet també hi ha fòrums de suport entre mares, compartir la teva experiència pot ser un primer pas per sanar el teu part.
-
També és important recordar que, tot i l’arribada del teu nadó al món no ha estat com t’esperaves o desitjaves, tens molt temps per endavant per «maternar» el teu nadó com tu desitges.
Tanmateix, si la simptomatologia no millora podria tractar-se d’un trastorn per estrès posttraumàtic i caldria consultar un professional sensible amb el tema perinatal.