L’ansietat en la infància i l’adolescència

La infància i l'adolescència són les etapes del cicle vital en les que s'experimenten a gran velocitat la major part dels canvis que pateix l'ésser humà al llarg de la seva trajectòria vital, fet que les converteixen en un període de gran vulnerabilitat en relació a la salut i la malaltia.

Els trastorns d’ansietat són els problemes de salut mental més prevalent que pateixen els adolescents avui dia i sovint no són detectats en aquest col·lectiu. Aquest fet és especialment preocupant donat que sabem que, de no ser detectats i tractats a temps, els trastorns d'ansietat a l'adolescència poden persistir a l'etapa adulta en formes més severes. Actualment disposem de nombroses dades procedents d'estudis científics que avalen l'eficàcia de diverses intervencions psicològiques, basades en l'evidència.

Afrontar l'ansietat: què poden fer les famílies?

Llegeix més

Totes les persones tenim ansietat. De fet, l'ansietat és normal i saludable. La resposta d'ansietat com a reacció defensiva instintiva davant d'un perill exerceix una funció protectora en les diferents espècies i ha protegit a la humanitat durant milers d’anys. Tots els infants experimenten ansietat. L'ansietat, fins i tot, és esperada en moments específics del desenvolupament. Per exemple, des d'aproximadament els vuit mesos fins als anys preescolars, els infants poden manifestar angoixa intensa en moments de separació dels seus pares o cuidadors principals. Poden tenir por a situacions o objectes específics com ara a les tempestes, animals o estranys. És el que s’anomena pors evolutives.

Les pors evolutives esdevenen problemàtiques si no desapareixen amb el temps o si són tan intenses que interfereixen en el funcionament quotidià del nen, causant un patiment molt significatiu.

En l'ansietat patològica (problemàtica) apareix una tendència a focalitzar l'atenció de manera desproporcionada a estímuls amenaçadors i a manifestar respostes de por condicionades, generalitzades i indiscriminades davant d'estímuls tant amenaçadors com segurs. Així, els trastorns d'ansietat apareixen quan la nostra resposta d'ansietat és tan intensa que les nostres estratègies d'afrontament no són prou eficaces per a fer-li front i poder adaptar-se de manera adequada a la situació.

Diferenciar l'ansietat normal de l'ansietat problemàtica i patològica

Hi ha autors que distingeixen quatre aspectes que ens poden ajudar a diferenciar l'ansietat normal de l'ansietat problemàtica i patològica

• Intensitat, freqüència i durada de l'ansietat.
• Proporció entre la gravetat objectiva de la situació i la intensitat de la resposta d'ansietat.
• Grau de patiment que produeix en la persona.
• Grau d'interferència negativa en la vida quotidiana de l'adolescent (funcionament acadèmic, relacions socials i familiars, activitats d’oci).

Dels trastorns psiquiàtrics, l’ansietat és un dels diagnòstics mentals més comuns arreu del món: els estudis de prevalença en població d’Estats Units mostren que un 32 % dels adolescents d’entre tretze i divuit anys pateixen algun problema d’ansietat, i entre un 5 a un 18 % d’ells presenten algun trastorn d’ansietat. Per tant, l’ansietat és un problema molt més freqüent que d’altres trastorns mentals a l’adolescència.

Tècniques de relaxació com a abordatge terapèutic per a l’ansietat

Ir al artículo

A més a més, són el grup de trastorns que apareixen de manera més primerenca en comparació amb altres trastorns que típicament presenten els adolescents, amb un inici de mitjana al voltant de la pubertat. Tots els trastorns d’ansietat són més freqüents en noies que no pas en nois: per cada noi, trobem aproximadament dues noies que pateixen ansietat. Aquesta diferència apareix ja de manera molt primerenca, al voltant dels cinc anys d’edat.

Dels diferents trastorns d’ansietat, el National Comorbidity Study-Adolescent Supplement d’Estats Units (NCS-A, 2010), va detectar les següents prevalences:

• 2,2 % pel trastorn d’ansietat generalitzada (TAG)
• 2,3 % pel trastorn de pànic
• 2,4 % per l’agorafòbia
• 5 % pel trastorn d’estrès post traumàtic (TEPT)
• 7,6 % pel trastorn d’ansietat per separació (TAS)
• 9,1 % per la fòbia social (FS)
• 19,3 % per les fòbies específiques

En estudis recents també s’ha detectat un increment dels casos amb trastorn d’estrès post traumàtic, fòbia social i trastorn d’ansietat generalitzada. En l’estudi del NCS-A es va detectar que un 8,3 % dels adolescents presenten un trastorn d’ansietat d’intensitat severa, la majoria dels quals degut a la presència d’agorafòbia i TEPT.

Tot i aquestes dades, la proporció de joves que reben tractament per un trastorn d’ansietat pràcticament no arriba ni al 20 %. Aquest fet és alarmant sobretot tenint en compte, per una banda, que en l’actualitat disposem de dades que avalen l’eficàcia d’intervencions basades en l’evidència pel maneig dels trastorns d’ansietat en aquestes edats, i per una altra, pel fet que, no detectar ni intervenir en els trastorns d’ansietat en aquestes etapes, s’associa a persistència de les dificultats i malestar creixent a l’etapa adulta.

L’ansietat en els infants i adolescents els causa malestar en diferents àmbits, amb interferència en les relacions familiars i entre iguals. A més a més, impacta negativament en la qualitat de vida, repercutint en una baixa autoestima i en una baixada del rendiment acadèmic.

Per tant, detectar de manera precoç els senyals d’alarma dels problemes d’ansietat en una etapa d’elevada vulnerabilitat com l’adolescència pot ajudar a prevenir i millorar la salut i la qualitat de vida dels joves, i a prevenir dificultats en l’etapa adulta.

Aquest és un article original de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»