L’Organització Mundial de la Salut alerta de l’impacte de la COVID-19 en els serveis de salut mental

La pandèmia de la COVID-19 ha alterat o paralitzat els serveis de salut mental essencials del 93 % dels països del món, segons un nou estudi de ‎l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre continua augmentant la demanda d’atenció en salut mental. L’estudi, que inclou 130 països, aporta les primeres dades mundials sobre els efectes devastadors de la COVID-19 en l’accés als serveis de salut mental i posa en relleu la necessitat urgent d’incrementar el finançament.

El dol, l’aïllament, la pèrdua d’ingressos i la por estan generant o agreujant trastorns de salut mental. Moltes persones han augmentat el consum d’alcohol o de drogues i pateixen problemes creixents d’insomni i ansietat. D’altra banda, la mateixa COVID-19 pot comportar complicacions neurològiques i mentals, com ara estats delirants, agitació o accidents cerebrovasculars. Les persones que pateixen trastorns mentals, neurològics o derivats del consum de drogues també són més vulnerables a la infecció per ‎SARS-CoV-2 i podrien estar exposades a un risc més alt de malaltia greu i, fins i tot, de mort.

L’estudi es va dur a terme entre el juny i l’agost del 2020 en 130 països de les sis regions de l’OMS, amb l’objectiu d’avaluar les alteracions patides pels serveis de salut mental, neurològics i de tractament de les toxicomanies com a conseqüència de la COVID-19, determinar els tipus de serveis que han patit alteracions i analitzar les mesures que han adoptat els països per adaptar-se i fer front a aquests problemes.

Els països van assenyalar alteracions generalitzades de moltes menes en els serveis de salut mental essencials:

• Més del 60 % dels països van indicar alteracions dels serveis de salut mental adreçats a les persones vulnerables, com ara la població infantil i adolescent (72 %), la gent gran (70 %) i les dones que necessiten serveis prenatals o postnatals (61 %).‎
• El 67 % observava pertorbacions en els serveis d’orientació psicològica i de psicoteràpia, el 65 % ‎en els serveis essencials de reducció de riscos i el 45 % en els tractaments de manteniment amb fàrmacs substitutius per als addictes als opiacis.
• Més d’un terç (35 %) van assenyalar alteracions en les intervencions d’emergència, incloses les adreçades a persones afectades per convulsions prolongades, síndromes d’abstinència greus relacionats amb el consum de drogues i estats delirants, que sovint són indicadors de greus trastorns mèdics subjacents.
• El 30 % van assenyalar alteracions en l’accés als medicaments per tractar trastorns mentals, neurològics i derivats del consum de drogues.
• Al voltant de tres quartes parts van assenyalar alteracions, almenys parcials, en els serveis de salut mental de les escoles i els llocs de treball (78 % i 75 % respectivament).

‎

Estratègies per conviure amb la nova normalitat

Llegeix més

Webinar

Tot i que nombrosos països, un 70 %, han optat per la telemedicina o la teleteràpia per cobrir la mancança de serveis d’atenció presencials, s’observen disparitats importants a l’hora d’adoptar-les. Més del 80 % dels països amb rendes altes van declarar que havien recorregut a la telemedicina i la teleteràpia per pal·liar les dificultats dels serveis de salut mental, però aquest percentatge no arriba al 50 % en els països de rendes baixes.

Tot i que el 89 % dels països van indicar, en el marc de l’estudi, que la salut mental i el suport psicosocial formaven part dels seus plans nacionals de resposta a la COVID-19, només un 17 % escàs d’aquests països disposa de prou finançament addicional per sufragar aquestes activitats.

Tot això posa de manifest la necessitat d’una injecció més gran de diners en el sector de la salut mental. A mesura que la pandèmia vagi fent el seu curs, s’intensificarà la demanda de programes nacionals i internacionals de salut mental, que ja estan debilitats pels anys de dèficit crònic de finançament.