Una altra manera de fer les coses és possible

Catalunya compta amb la xarxa de psiquiatria penitenciària més evolucionada d'Europa, referent estatal del treball coordinat entre els Departaments de Salut i Justícia. Es tracta d'un model que s'ha desenvolupat els darrers vint anys per garantir el dret constitucional i humà de tota persona de ser tractada del seu trastorn mental en les mateixes condicions, sigui dins o fora d'un centre penitenciari.

El camí ha estat llarg. L'any 1998, les persones amb trastorn mental que es trobaven dins de les presons catalanes eren atesos en uns mòduls anomenats infermeries, i sotmesos a un règim gairebé igual al dels interns ordinaris. L'any 2005, els adolescents amb problemes de salut mental rebien una atenció únicament ambulatòria presentant múltiples dificultats per incorporar-se als programes de rehabilitació i reinserció social.

En aquest monogràfic hem volgut explicar quin ha estat el procés que ha permès aquest canvi, que és excepcional perquè no està generalitzat a tot l'Estat Espanyol, i quina és la realitat actual de l'atenció a les persones amb trastorns mentals dins de les presons i centres de justícia juvenil.

Les presons i centres de menors són un món desconegut per la majoria de la societat, i la realitat d'aquests centres dista molt de les idees que hom pot percebre quan fa una visita guiada, per exemple, a la presó Model de Barcelona, ara buida.

Dins dels centres penitenciaris i de justícia juvenil hi ha un nombre molt important de persones amb trastorn mental, incloses les addiccions, que són ateses per un grup de professionals que, a més de vocacionals, estan altament especialitzats en la feina.

S'ha intentat reflectir aquesta realitat, molt positiva en conjunt, però també plasmar els reptes que encara hi ha al davant.

Us convidem a navegar per aquest monogràfic tenint al cap dues cites que podrien resumir el que inspira el dia a dia dels professionals de la salut mental penitència i de justícia juvenil:

«El grau de civilització d'una societat es mesura pel tracte que dóna als seus presos», Fiódor Dostoyevsky

«Algunes persones miren al món i diuen, per què? Altres miren al món i diuen, per què no?», George Bernard Shaw