El model català d’atenció a la salut mental en l’àmbit de justícia juvenil

La població atesa pels serveis de salut mental dins del sistema de justícia juvenil presenta una elevada complexitat tant en l'àmbit clínic i familiar com social. Al territori català s'ha desenvolupat un model d'intervenció amb serveis molt especialitzats que permet donar resposta a les necessitats que es presenten.

Actualment, a Catalunya hi ha diferents serveis que atenen de manera molt especialitzada els adolescents que presenten problemes de salut mental i/o addiccions i que estan complint una mesura judicial. En aquest sentit, durant l'internament, i per tant amb privació de llibertat, comptem amb la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers, gestionada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que és una unitat d'hospitalització per als joves que requereixen una intervenció intensiva a nivell de salut mental, i comptem també amb l'Equip de Salut Mental i Addiccions (ESMIA), que ofereix una atenció ambulatòria als centres educatius de justícia juvenil de tot el territori. Per als joves que estan complint una mesura de medi obert, la Fundació Hospital Sant Pere Claver gestiona l'Equip d'Atenció al Menor (EAM), un programa comunitari d'elevada intensitat terapèutica per a adolescents que compleixen mesures de llibertat vigilada i menors de 14 anys no imputables atesos per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

L'adolescent amb problemes de salut mental al sistema de justícia juvenil

Ir al artículo

Això ha estat possible gràcies al desenvolupament que hi ha hagut del marc legal de justícia juvenil. Per començar, la llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal del menor (LORPM) i les seves modificacions, la llei 27/2001 de Justícia Juvenil i el Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol, en què s'aprova el reglament de la LORPM. Aquesta llei posa l'accent en la importància de garantir l'assistència en matèria de salut mental i addiccions a les persones privades de llibertat en centres de justícia juvenil, en el marc del dret a rebre una assistència sanitària integral independentment de si estan en un centre privat de llibertat o a la comunitat.

L'any 2005 se signa un acord entre el Departament de Justícia i el Departament de Salut, en el qual es desenvolupa tot el programa d'atenció a la salut mental i les addiccions en joves que presenten una conducta transgressora. L'any 2006 s'inaugura la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers, a Mollet del Vallès, amb 12 places d'hospitalització per oferir un espai de rehabilitació intensiva i inserció comunitària per a casos amb problemàtica de salut mental.

El 17 de juliol del 2017 se signa un nou acord d'atenció entre el Departament de Justícia i el Departament de Salut, en el qual es destaca la importància de la col·laboració entre els equips d'atenció primària i de salut mental. Es prioritza la promoció de la prevenció, l'adherència al tractament i la rehabilitació psicosocial per garantir la continuïtat assistencial en un entorn comunitari un cop finalitzada la intervenció a escala penal.

El Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions (2017-2019) de la Generalitat de Catalunya dedica la línia estratègica 7 a la millora de l’atenció en salut mental en l’àmbit judicial. El Departament de Salut dona prioritat a l'atenció a la salut mental i les addiccions per fer efectiu el desplegament d'un model d'atenció basat en la comunitat i que tingui en compte l'atenció als col·lectius més vulnerables.

Arran d’aquests acords, es promou l’ampliació de la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers i al setembre de 2019 s’arriba fins a un total de 20 llits. Alhora, amb l'objectiu de reforçar i acompanyar en el trànsit cap a un entorn comunitari, es crea la figura de l'infermer d'enllaç, que fa el suport i l'acompanyament als joves i les seves famílies, en coordinació amb els diferents professionals implicats, per afavorir la vinculació als serveis de salut mental comunitaris i donar continuïtat a l'adherència al tractament i vinculació en salut mental, que s'ha anat realitzant durant el temps que ha durat la mesura judicial.

Model d'atenció multidisciplinari biopsicosocial en justícia juvenil

El principal objectiu de la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers és oferir una atenció terapèutica integral i intensiva per aconseguir una estabilitat psicopatològica i consolidar la millora clínica dels i les adolescents atesos. Se'ls ofereix un suport elevat per a la creació d'un projecte de vida que els permeti viure a la comunitat en llibertat.

L’atenció espiritual en salut mental en justícia juvenil

Ir al artículo

Sovint, en l'adolescència comencen a aparèixer els primers símptomes dels trastorns mentals. És per això que la intervenció intensiva primerenca resulta d'una rellevància especial, atès que es potencia la funció de prevenció, tractament i recuperació de les persones que es troben en risc de desenvolupar un trastorn mental greu. Es detecten signes d’alarma relacionats amb algun tipus de patologia mental, consum de tòxics o trets de personalitat desadaptatius que corren el risc d’acabar configurant un trastorn de personalitat. La intervenció precoç evita la consolidació d'un trastorn i reverteix el curs dels símptomes.

En aquesta etapa vital adolescent, la influència de la família encara té un paper molt rellevant i aquestes solen trobar-se amb situacions de complexitat elevada, com són les conductes transgressores dels seus fills, l'eclosió de símptomes de trastorn mental o un diagnòstic que no havia estat possible de fer. D'altra banda, l'adolescent sovint es troba en una actitud poc receptiva cap als pares. És per això que els progenitors o tutors necessiten un acompanyament molt proper quan els seus fills fan conductes que requereixen la intervenció del sistema judicial. No només necessiten entendre el que els passa als seus fills, sinó també tenir pautes i estratègies de relació amb ells, models educatius més adequats per fomentar conductes pro socials, psicoeducació sobre la simptomatologia… Sovint també necessiten desculpabilitzar-se per l'incompliment de la llei que han dut a terme els seus fills i filles, comprensió en relació amb el seu rol com a pares i com mantenir i entendre les necessitats dels seus fills i filles. Finalment, les famílies necessiten assessorament en relació amb els recursos comunitaris que poden donar suport en aquestes situacions complicades.

El paper de les famílies en la recuperació de les persones amb trastorn mental privades de llibertat

Ir al artículo

L'abordatge de casos amb problemes de salut mental o addiccions que ingressen en una unitat terapèutica en l'àmbit de justícia juvenil requereix un equip multidisciplinari, format per equips de psiquiatria, psicologia, educació social, integració social, treball social, metges especialistes en tòxics, teràpia ocupacional i infermeria. Les diferents disciplines permeten donar resposta a les diferents necessitats de cadascuna de les persones que hi estan ingressades i implementar un tractament integral i únic per a cada adolescent. En aquest sentit, a la Unitat Terapèutica de Justícia Juvenil del Centre Educatiu Els Til·lers s'aposta per un model basat en el vincle, en què els professionals exerceixen un modelatge positiu afavorint la mentalització del conflicte i experiències emocionals correctives que provoquin canvis en la relació dels nois amb ells mateixos i amb l’entorn que els envolta. Les tècniques d'intervenció educativa aplicades es basen en la disciplina positiva i en tècniques restauratives, que permeten als joves un desenvolupament més gran de la responsabilització i la capacitació, l'empoderament i el sentiment de pertinença, elements que queden limitats dins dels models educatius clàssics.

Programa de vinculació comunitària per a joves privats de llibertat

Llegeix més

L'enfocament en la intervenció, encara que s'emmarqui dins d'un centre privat de llibertat tancat, té una visió comunitària. Durant l'internament la persona es va preparant per poder viure en comunitat, treballant de manera intensiva en la identificació i la gestió emocional, la resolució de conflictes, la psicoeducació… Tot això amb l'objectiu d'anar acompanyant el desenvolupament de la identitat i un projecte de vida que sovint aquests adolescents han perdut. S'estableixen uns objectius adaptats a la situació personal, social, clínica, judicial i familiar de cada persona. Així mateix, tot això es comparteix amb la persona en un model de decisions compartides, en què cada jove pugui viure les metes com a pròpies i integrades als seus propis desitjos i anhels cap al futur. Així mateix, durant l'internament és possible fer sortides a la comunitat, i aquest és un dels principals objectius i motivacions que presenten aquests nois i noies. Mitjançant un acompanyament educatiu i familiar coordinat, aquests adolescents poden reincorporar-se a la seva vida a la comunitat, i així es redueix el risc de recaiguda clínica i de reincidència delictiva.