- Què és i què no és un TOC?
- El TOC es cura?
- A quina edat s’inicia el TOC?
- Hi ha alguna causa que dispari un TOC? Es pot prevenir?
- Hi ha diferències en els símptomes de TOC que presenten nens i nenes?
- Quant de temps han de durar els símptomes perquè es diagnostiqui un TOC?
- Quin és el tractament del TOC?
- Durant quin temps aproximat una persona amb TOC ha de fer teràpia perquè els símptomes disminueixin?
- Si prens medicació i funciona, cal prendre-la tota la vida?
- El ioga, la meditació o altres teràpies funcionen per al TOC?
- El TOC és perillós per a la persona que el té?
- Com podem diferenciar el TOC dels símptomes del TEA?
- Si un nen amb TEA té un TOC, l’hem de deixar o cal intentar reduir-lo o suprimir-lo?
- El TOC s'associa amb el TDAH o amb el trastorn bipolar?
- Com puc saber si el meu fill o filla té un TOC?
- La meva filla sempre es trenca els cabells, de manera que els debilita. També ha arribat a entrar fins a 10 vegades a casa per comprovar que el gas estava apagat. Què podem fer perquè no ho faci?
- Com podem ajudar la nostra filla amb TOC a tenir més confiança en ella mateixa i reduir l'ansietat?
- Per què una persona amb TOC té generalment pensaments relacionats amb allò magicoreligiós?
- Què hem de fer les mares si detectem símptomes d’ordre exagerats que generin patiment en els nens?
- Les persones amb gelosia patològica es poden tractar amb estratègies similars a les persones amb TOC?
- Tinc una nena d’11 anys que fa moltes coses de TOC. És necessari diagnosticar-la? Em fa por que l'etiqueta pesi més que el trastorn mateix i que qualsevol comportament s'excusi sota el fet de tenir un TOC.
- Fa 20 anys que em van diagnosticar un TOC, no puc parar de parlar amb mi mateix (en silenci o en veu baixa) i em desconcentro molt. Per què pot ser i què puc fer?
- Què podem fer la família si la nostra filla major d’edat no es deixa ajudar i no té interès a curar-se?
- Quan el meu TOC treu de polleguera les persones que m'envolten, què han de fer?
- Quina és la diferència entre tenir tics i fer compulsions?
Hi ha alguna causa que dispari un TOC? Es pot prevenir?
Els estudis demostren que en aproximadament el 35 % de les persones que tenen un TOC l'inici dels símptomes es relaciona amb alguns factors desencadenants. Aquests factors poden ser tant físics (algunes infeccions, factors hormonals, consum de substàncies) com situacions vitals que comportin canvis (tant positius com negatius per a la persona).
En relació amb els elements físics, els casos més clars són els que es coneixen com a PANDAS (malalties neuropsiquiàtriques postinfeccions estreptocòccies), casos en què es produeix una aparició o empitjorament brusc i ràpid de símptomes obsessius o tics habitualment en infants que han patit una infecció de les vies respiratòries per un bacteri de la família dels estreptococs. En aquests casos, el cos genera uns anticossos per defensar-se dels bacteris, que ataquen algunes àrees del cervell (els ganglis de la base) i causen l'aparició o empitjorament dels símptomes obsessius.
També sabem que els canvis hormonals poden afectar l'aparició i el curs del TOC. És freqüent que, en nenes amb símptomes obsessius, l'inici del trastorn es produeixi durant l'any al voltant de la menarquia, la primera regla. També és relativament freqüent que en algunes dones s’iniciïn els símptomes obsessius durant l'embaràs o especialment al postpart, o que els símptomes empitjorin durant les diferents fases del cicle menstrual (ovulació, regla). En aquests casos, si els símptomes empitjoren molt durant la menstruació, es poden intentar regular els cicles amb anticonceptius orals i serà també especialment important estar pendents de l'evolució del TOC si la dona es queda embarassada.
Finalment, algunes persones descriuen l'inici de la clínica obsessiva després de consumir algunes drogues com cànnabis o cocaïna. En aquests casos és fonamental recomanar l'abstinència absoluta de tòxics.
En relació amb els canvis en l'ambient, sabem que en algunes ocasions el TOC pot aparèixer després d'algunes situacions traumàtiques i també en situacions que suposin un canvi per a la persona, especialment si comporten un increment en la seva percepció de responsabilitat (l'inici dels estudis, una nova feina, independitzar-se de la família d'origen, iniciar una relació de parella, etc.). Aquelles persones que associen l'inici del TOC amb alguns estressors ambientals solen ser d'edat una mica més avançada i tenen menys història familiar de TOC que aquells amb inici més «espontani».