El TOC es cura?

Actualment disposem de tractaments, tant psicològics com farmacològics, molt efectius per tractar el TOC, que permeten reduir els símptomes i fins i tot fer-los desaparèixer completament, i faciliten que les persones afectades portin una vida perfectament normal. Aquest bon pronòstic és especialment clar en les formes d'inici del TOC infantil.

Més de la meitat dels nens i nenes que són diagnosticats de TOC durant la infància, ja no presentaran símptomes obsessius quan arribin a la vida adulta.

Aquestes formes de TOC infantil que tenen tan bon pronòstic s'acompanyen moltes vegades d'altres trastorns del neurodesenvolupament, com els tics o el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

Un aspecte fonamental per incrementar al màxim les possibilitats de resposta al tractament del TOC és intentar iniciar-lo com més aviat millor, per això és important el diagnòstic precoç. Això sovint no és fàcil, perquè les persones tendeixen a ocultar els seus símptomes per vergonya, perquè creuen que haurien de ser capaços de controlar-los per si mateixos o, fins i tot, perquè desconeixen que els seus símptomes constitueixen un trastorn. Alguns estudis descriuen que, en moltes ocasions, transcorren entre 5 i 10 anys des que s'inicien les obsessions i els rituals fins que s'estableix el diagnòstic de TOC.

Dur a terme rituals de forma continuada durant molts anys comporta que la persona desenvolupi idees distorsionades que empitjoren el trastorn (la persona creu, per exemple, que no ha passat res dolent als seus éssers estimats perquè ella ha dut a terme els seus rituals, o que no s'ha contagiat d'una malaltia perquè s’ha rentat les mans reiteradament, quan en realitat, en tots dos casos, no ha passat res dolent perquè les obsessions no representen riscos reals, sinó amenaces imaginàries).

Per aquest motiu és important iniciar com més aviat millor un abordatge cognitivoconductual quan apareix el TOC, que, d'una banda, ajudi la persona a interrompre els rituals (el que coneixem com a «exposició amb prevenció de resposta»), i s’evitin així les falses confirmacions de les pors obsessives, i, de l'altra, detecti i modifiqui les possibles creences distorsionades que solen acompanyar el TOC. Entre aquestes creences destaquen la fusió pensament-acció (la creença que simplement per pensar alguna cosa incrementem la possibilitat que passi), la sobreestimació del risc i la intolerància a la incertesa (si no tinc certesa de seguretat, significa que hi ha perill), o el perfeccionisme (hi ha una única forma perfecta i desitjable de fer les coses).