Què és i què no és un TOC?

El TOC és un trastorn que es caracteritza per la presència de dos fenomens relacionats entre si: obsessions i compulsions. Les obsessions són pensaments, impulsos o imatges, intrusives, repetitives i indesitjades que generen un malestar significatiu. Les compulsions són comportaments, tant motors (que podrien ser observats per altres persones) com mentals (que la persona té a l'interior de la seva ment i no són observables), que solen ser repetitius i que la persona duu a terme per reduir el malestar que li generen les obsessions o per evitar fer-se mal, tant a si mateixa com als altres (sovint els seus éssers estimats). Altres vegades les persones amb TOC han de dur a terme accions de forma rígida i estereotipada, seguint unes normes autoimposades (fer les coses en un cert ordre, o un determinat nombre de vegades), fins que tenen la sensació que són «correctes».

És important tenir en compte que tenir un TOC no és «ser maniàtic». Tots podem tenir pensaments intrusos ocasionals, hàbits o normes autoimposades, però no ens causen malestar significatiu si no les mantenim, no ens ocupen més d'una hora al dia, ni es repeteixen diàriament. En canvi, en la persona amb TOC, els pensaments, imatges o impulsos, i els rituals associats, són molt freqüents, ocupen gran quantitat de temps a la vida de la persona, s'acompanyen d'emocions negatives intenses (por, fàstic, culpa, etc.) i dificulten que la persona pugui adaptar-se i ser funcional en diversos àmbits de la seva vida (estudis, treball, família, amics, etc.). 

A vegades s’utilitza la forma equivocada del terme ser «obsessiu/a» per referir-nos a certs trets de la personalitat, i es confon amb tenir un TOC. Les persones amb un trastorn obsessiu de la personalitat tenen certs trets de caràcter, persistents en el temps, que els dificulten adaptar-se adequadament al seu entorn familiar, social, laboral o acadèmic, i que es caracteritzen per la tendència al perfeccionisme, la hiperexigència en diferents àmbits, la tendència a la rigidesa i al remugament, a més de preocupar-se en general per l'ordre i els petits detalls tot i que això els suposi menys eficiència, un temps desproporcionat a l'hora de realitzar tasques o dificultats en les relacions, en alguns casos.

Una persona amb TOC pot tenir o no una personalitat de tipus obsessiu, atès que de vegades ambdues patologies coexisteixen i, en altres, la persona amb TOC pot tenir una personalitat perfectament adaptada o bé presentar trets de personalitat disfuncionals d'una altra mena (evitatius, dependents, límit, etc.). L'avaluació de la personalitat s'ha de dur a terme quan les obsessions i els rituals hagin millorat el màxim possible, i sempre per part d'un especialista (quan una persona amb TOC es troba en un moment del seu trastorn d'especial gravetat, ens pot semblar que la seva personalitat és disfuncional i, en canvi, pot resultar ser una persona molt més adaptada i funcional quan millora el TOC).