- Què és i què no és un TOC?
- El TOC es cura?
- A quina edat s’inicia el TOC?
- Hi ha alguna causa que dispari un TOC? Es pot prevenir?
- Hi ha diferències en els símptomes de TOC que presenten nens i nenes?
- Quant de temps han de durar els símptomes perquè es diagnostiqui un TOC?
- Quin és el tractament del TOC?
- Durant quin temps aproximat una persona amb TOC ha de fer teràpia perquè els símptomes disminueixin?
- Si prens medicació i funciona, cal prendre-la tota la vida?
- El ioga, la meditació o altres teràpies funcionen per al TOC?
- El TOC és perillós per a la persona que el té?
- Com podem diferenciar el TOC dels símptomes del TEA?
- Si un nen amb TEA té un TOC, l’hem de deixar o cal intentar reduir-lo o suprimir-lo?
- El TOC s'associa amb el TDAH o amb el trastorn bipolar?
- Com puc saber si el meu fill o filla té un TOC?
- La meva filla sempre es trenca els cabells, de manera que els debilita. També ha arribat a entrar fins a 10 vegades a casa per comprovar que el gas estava apagat. Què podem fer perquè no ho faci?
- Com podem ajudar la nostra filla amb TOC a tenir més confiança en ella mateixa i reduir l'ansietat?
- Per què una persona amb TOC té generalment pensaments relacionats amb allò magicoreligiós?
- Què hem de fer les mares si detectem símptomes d’ordre exagerats que generin patiment en els nens?
- Les persones amb gelosia patològica es poden tractar amb estratègies similars a les persones amb TOC?
- Tinc una nena d’11 anys que fa moltes coses de TOC. És necessari diagnosticar-la? Em fa por que l'etiqueta pesi més que el trastorn mateix i que qualsevol comportament s'excusi sota el fet de tenir un TOC.
- Fa 20 anys que em van diagnosticar un TOC, no puc parar de parlar amb mi mateix (en silenci o en veu baixa) i em desconcentro molt. Per què pot ser i què puc fer?
- Què podem fer la família si la nostra filla major d’edat no es deixa ajudar i no té interès a curar-se?
- Quan el meu TOC treu de polleguera les persones que m'envolten, què han de fer?
- Quina és la diferència entre tenir tics i fer compulsions?
Per què una persona amb TOC té generalment pensaments relacionats amb allò magicoreligiós?
El contingut de les obsessions pot variar molt entre les persones afectades i, sovint, una mateixa persona pot tenir diferents obsessions alhora o anar canviant al llarg de la vida. L'anomenat pensament màgic (habitualment la por que passi alguna cosa dolenta a un mateix o a un ésser estimat, o de vegades a qualsevol persona en general) és una temàtica molt freqüent en persones que tenen TOC i sol acompanyar-se de rituals de repetició (tocar diverses vegades un objecte, repetir una acció com seure o aixecar-se d'una cadira o del llit, vestir-se i desvestir-se, necessitat de repetir certes paraules o frases, etc.), necessitat d'ordre/simetria (col·locar els objectes de certa forma) i conductes d'evitació (no trepitjar certes zones del terra, no tocar certs objectes, etc.). Solen ser obsessions viscudes amb ansietat intensa ja que la persona se sent culpable en pensar que, si no porta a terme el seu ritual, li pot passar alguna cosa terrible a si mateixa o als seus éssers propers.
Una altra temàtica diferent és la religiosa (que tenen al voltant del 20 % de les persones amb TOC) i que pot estar relacionada amb qüestions morals (sobre fer o no fer certes accions que es consideren moralment incorrectes) o amb impulsos/imatges de tipus blasfèmia o sacrilegi (por a tenir pensaments o impulsos insultants o agressius cap a figures religioses).
És important recordar que, per altra banda, els símptomes obsessius més freqüents són:
- Els dubtes o el temor a cometre un error del qual se'n derivi una conseqüència negativa, als quals s'associen rituals de comprovació (presents en el 60 % de les persones amb TOC).
- Els temors de contagi de malalties o contacte amb la brutícia, amb rituals de rentat/neteja (que tenen entre el 40 i el 50 % de les persones amb TOC).
- Obsessions agressives o «repugnants» en forma d'imatges o impulsos en què la persona tem perdre el control i fer mal a algun ésser estimat.
- Obsessions amb contingut sexual en què la persona pot tenir por de sentir atracció sexual per nens, els seus propis familiars, etc.
És molt important en aquests casos tranquil·litzar la persona, explicar-li que aquest tipus de pensaments són obsessions i ajudar-la a reconèixer-les sense por, amb la certesa que no suposen cap risc per a si mateixa ni per a les persones properes.
