- Què és i què no és un TOC?
- El TOC es cura?
- A quina edat s’inicia el TOC?
- Hi ha alguna causa que dispari un TOC? Es pot prevenir?
- Hi ha diferències en els símptomes de TOC que presenten nens i nenes?
- Quant de temps han de durar els símptomes perquè es diagnostiqui un TOC?
- Quin és el tractament del TOC?
- Durant quin temps aproximat una persona amb TOC ha de fer teràpia perquè els símptomes disminueixin?
- Si prens medicació i funciona, cal prendre-la tota la vida?
- El ioga, la meditació o altres teràpies funcionen per al TOC?
- El TOC és perillós per a la persona que el té?
- Com podem diferenciar el TOC dels símptomes del TEA?
- Si un nen amb TEA té un TOC, l’hem de deixar o cal intentar reduir-lo o suprimir-lo?
- El TOC s'associa amb el TDAH o amb el trastorn bipolar?
- Com puc saber si el meu fill o filla té un TOC?
- La meva filla sempre es trenca els cabells, de manera que els debilita. També ha arribat a entrar fins a 10 vegades a casa per comprovar que el gas estava apagat. Què podem fer perquè no ho faci?
- Com podem ajudar la nostra filla amb TOC a tenir més confiança en ella mateixa i reduir l'ansietat?
- Per què una persona amb TOC té generalment pensaments relacionats amb allò magicoreligiós?
- Què hem de fer les mares si detectem símptomes d’ordre exagerats que generin patiment en els nens?
- Les persones amb gelosia patològica es poden tractar amb estratègies similars a les persones amb TOC?
- Tinc una nena d’11 anys que fa moltes coses de TOC. És necessari diagnosticar-la? Em fa por que l'etiqueta pesi més que el trastorn mateix i que qualsevol comportament s'excusi sota el fet de tenir un TOC.
- Fa 20 anys que em van diagnosticar un TOC, no puc parar de parlar amb mi mateix (en silenci o en veu baixa) i em desconcentro molt. Per què pot ser i què puc fer?
- Què podem fer la família si la nostra filla major d’edat no es deixa ajudar i no té interès a curar-se?
- Quan el meu TOC treu de polleguera les persones que m'envolten, què han de fer?
- Quina és la diferència entre tenir tics i fer compulsions?
Quina és la diferència entre tenir tics i fer compulsions?
De vegades és molt difícil distingir algunes compulsions dels tics, especialment dels tics motors complexos. A més, les persones amb trastorns per tics crònics (TTC) o amb síndrome de Tourette poden presentar ambdues patologies alhora (tics i TOC) i de vegades ens costen de distingir en una mateixa persona. El més freqüent , tanmateix, en el cas del Tourette i dels TTC, és presentar obsessions i algunes compulsions sense arribar a la categoria de TOC, encara que en un 30-40 % sí que poden arribar a interferir molt en el seu dia a dia i complir criteris diagnòstics de TOC.
Sol aparèixer cap als 12 anys i és més freqüent en homes ja que els trastorns per tics són 3 vegades més freqüents en nois que en noies. Els tics són moviments involuntaris repetitius i cíclics. Poden ser motors (moviments) i fònics (sorolls), a més de simples (parpelleig o lateralització cervical, per exemple) i complexos (saltar, avançar i retrocedir, doblegar el cos cap endavant, colpejar, tocar objectes o persones, donar-se cops al cos o al cap, gratar-se el nas, etc.). Les compulsions de repetició o comprovació, o fins i tot d'ordre/simetria, es podrien confondre de vegades amb tics motors complexos, però és important tenir en compte que, a diferència de les compulsions, els tics:
- Són moviments involuntaris.
- Responen a les anomenades sensacions premonitòries (tensió al cos, picor, etc.) i no a una obsessió o a una norma autoimposada.
- No calmen l'ansietat sinó la sensació premonitòria.
- Són moviments sobtats, repetitius, no rítmics (a diferència dels moviments que apareixen al TEA, que sí que són rítmics).
Els moviments originats pels tics solen ser menys complexos que les compulsions i no tenen finalitat, no tenen com a objectiu disminuir o neutralitzar l'ansietat produïda per les compulsions. Les compulsions són actes més elaborats. Insistim que de vegades pot ser molt difícil distingir un tic motor complex d'una compulsió, i aquesta confusió pot augmentar quan la persona presenta ambdós trastorns de manera comòrbida.