President de l’Associació Salut Mental Baix Llobregat
«Som una comunitat i ens hem d’ajudar»
En Jaume Vidal podem dir que és un activista en favor de l’atenció i la integració de les persones amb problemes de salut mental des de fa més de trenta anys, quan el seu fill va iniciar un trastorn d’esquizofrènia. Inquiet, amb ganes sempre d’aprendre i implicat socialment, va ser un dels impulsors de l’Associació Salut Mental Baix Llobregat, de la qual n’és el president, i del Club Social Espai 3 de Cornellà de Llobregat (Barcelona), però també condueix mitja dotzena d’espais radiofònics i televisius a la comarca, dedicats a sensibilitzar i a parlar obertament de salut mental.
De l’experiència amb el seu fill en va sortir la necessitat de crear espais per ajudar les famílies que es trobaven en una situació semblant a la seva. Així va sorgir l’associació que ara presideix, «amb pretensió i il·lusió comunitària», tal com diu ell. Una entitat que ofereix informació i orientació a les famílies de manera gratuïta, però, sobretot, les connecta amb grups d’ajuda mútua per compartir experiències amb altres famílies que estan passant o han passat per la mateixa circumstància. «La nostra voluntat és atendre immediatament la persona o la família que ens truca, i que es quedi amb nosaltres el temps que vulgui. De fet, tenim molts casos de persones que estan al grup perquè han pres consciència que poden ajudar i poden ensenyar a altres persones, que els poden dir «has d’aguantar» quan estan a punt de defallir, o «hauries de canviar la teva manera de veure el teu fill», i això és molt important».
Els grups d’ajuda mútua en l’àmbit de la salut mental
Però hi ha un recurs que ell considera que és «una perla»: el Club Social Espai 3, de Cornellà de Llobregat, que va començar amb trenta persones i que ara ja en són noranta. En Jaume l’explica de manera molt senzilla: «És un punt de trobada per a qualsevol persona que tingui un trastorn de salut mental, un lloc on tenir amics, on divertir-se, on compartir, on sentir-se acompanyat… Un lloc on hi ha persones de tota mena, que sovint se senten soles». I és aquí on li formulo la pregunta: «Per què és tan important la implicació de la comunitat, de l’entorn, en l’atenció de les persones amb trastorn de salut mental?». I em respon amb claredat: «És que les persones amb problemes de salut mental formen part d’aquesta comunitat i ens hem d’ajudar entre tots perquè això funcioni. A més, si millorem la comunitat, segurament no hi haurà tants problemes mentals».
Les persones amb problemes de salut mental formen part d’aquesta comunitat i ens hem d’ajudar entre tots perquè això funcioni.
Una altra de les aportacions d’en Jaume és el seu treball de sensibilització, a través de programes de ràdio i televisió municipals, que ell presenta i condueix. Tertúlies amb convidats que parlen en primera persona sobre experiències viscudes, estratègies utilitzades, treballs interns, recursos, il·lusions, projectes, etc., que normalitzen la salut mental. «Mentre hi hagi estigma i rebuig cap a les persones que no són com nosaltres, no anirem bé com a societat. Hem de ser conscients d’això per poder avançar», afirma amb contundència. Ell, amb aquests espais radiofònics, segur que està fent passes de gegant.
Dra. Michelle Funk
Quan mira enrere i veu el camí recorregut, està convençut que «s’ha millorat molt en aquests trenta anys», que «les persones estan més ben ateses i hi ha més mitjans, com els programes d’atenció domiciliària, els grups d’ajuda mútua, els programes comunitaris...». Però, tot i aquestes millores, també reconeix que hi ha molt camí per recórrer encara i, entre els aspectes que cal millorar, remarca el paper dels mitjans de comunicació, que «han de fer un pas seriós per començar a tractar i parlar de la salut mental d’una altra manera»; i menciona també algunes «dinàmiques i pràctiques en els centres hospitalaris, que ens expliquen moltes de les persones que atenem, que han de millorar i que cal canviar».
S'ha millorat molt en aquests trenta anys i les persones estan més ben ateses, però encara hi ha molt camí per recórrer i moltes coses per millorar.
En Jaume ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de la Ciutat de Cornellà per la seva tasca en la defensa de la salut mental, un guardó que viu «amb la satisfacció de sentir-me que faig una cosa útil, que puc ajudar els altres», però sense perdre de vista que «no hem de caure en la banalitat i en sentir-nos ensabonats, sinó que hem de continuar picant pedra per fer que les coses que van bé continuïn funcionant». Per a aquest apassionat del cinema, que fins i tot ha muntat un cinefòrum a la biblioteca del seu barri, segur que el millor reconeixement és la nostra implicació en aquesta comunitat que tant estima.
La necessitat de l’altre
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
