Desmuntem els mites sobre el TOC
Les persones amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC) tenen un patró de pensaments i pors no desitjades (obsessions) que provoquen comportaments repetitius (compulsions). Aquestes obsessions i compulsions impacten en les activitats de la vida i causen un gran patiment emocional.
Tot i que es tracta d’un trastorn que pot ser molt greu i molt invalidant, s’acostuma a banalitzar molt sobre ell. Així, moltes pel·lícules i sèries presenten les persones amb TOC com a persones maniàtiques, extravagants, que han de fer accions com ara tocar diverses vegades una mateixa cosa o saltar les rajoles de color per quedar-se tranquil·les, sense pensar que aquesta representació no fa més que menystenir un trastorn que causa molt patiment i perpetuar l’estigma cap a aquestes persones. I tot plegat contribueix a la soledat de les persones afectades, que sovint no s’atreveixen a dir que tenen TOC per por a la reacció dels altres.
Desmuntem els principals mites o falses creences que hi ha sobre el TOC:
El TOC són manies
FALS. El TOC és un trastorn mental que es caracteritza per pensaments, impulsos o imatges recurrents, persistents, no desitjats i intrusius (obsessions) i per conductes o actes mentals repetitius que les persones que tenen aquest trastorn se senten impulsats a fer (compulsions, rituals) a fi de disminuir o evitar l’ansietat que provoquen les obsessions (definició Manual MSD).
Maria dels Àngels Giralt Ruiz
Les persones amb TOC són excèntriques i antisocials
FALS. Les pel·lícules han mostrat un perfil de personalitat que no correspon a la realitat, mostrant les persones amb TOC amb conductes que se surten de la normativa: rares, amb extravagàncies i sense ganes de socialitzar amb altres persones. Però realment el TOC és un trastorn mental i no un tret de la personalitat. Ser d’una manera o d’una altra depèn del tipus de personalitat de cadascú, el TOC no determina com som, però sí que ho condiciona, sobretot depenent del grau i del tipus de TOC que tingui la persona. A més, moltes vegades les persones amb TOC dissimulen les obsessions i compulsions per evitar, així, l’estigmatització i les situacions que no resulten còmodes per a elles. Per altra banda, el TOC comporta molt temps i esforç a causa de totes les compulsions que s’han de fer per poder intentar neutralitzar les obsessions, això fa que es puguin trencar relacions o que el rendiment a la feina o a l’escola es vegi afectat.
«Tots tenim una mica de TOC» o «tots som una mica TOC de vegades»
FALS. Es fan servir col·loquialment expressions del tipus «tinc una mica de TOC» o «Em dona el TOC...» erròniament. El TOC no és un tipus de personalitat, sinó que és un trastorn mental que interfereix en la vida diària de les persones que el tenen, no és una elecció ni una preferència a l’hora de fer les coses.
Les persones amb TOC gaudeixen fent els rituals (compulsions)
FALS. Les persones que tenen un trastorn obsessivocompulsiu, com que pateixen molt amb les obsessions que els genera el TOC, es veuen obligades a realitzar les compulsions, rituals, per poder disminuir l’angoixa i l’ansietat que els provoca. Per tant, quan fan els rituals senten cert alleujament momentani, però en cap cas ho gaudeixen.
El TOC no té cura, és per a tota la vida
FALS. El TOC és un trastorn que té un diagnòstic clínic i, per tant, un tractament associat. El tractament es basa en la teràpia cognitivoconductual, en concret l’exposició amb prevenció de resposta, i es pot combinar amb una medicació específica per a aquest trastorn. Per tant, una persona amb TOC es pot recuperar, ser totalment funcional i no patir per aquest trastorn. Si bé és cert que les persones recuperades del TOC hauran de conviure amb ell tota la vida, però sense que els interfereixi en el seu dia a dia.
El TOC consisteix només a rentar-se les mans, netejar o ordenar
FALS. Hi ha molts tipus de TOC, com ara el de comprovació, el mental, el supersticiós, el relacional i el de contaminació, entre altres. Hi ha compulsions que no són observables, com en el TOC mental.
El TOC és fàcil de regular, si la persona s’esforça
FALS. Les compulsions associades a les obsessions no són eleccions voluntàries de la persona que les pateix, sinó que són una necessitat imperiosa que neix del TOC. La persona pot pensar que si no fa la compulsió, passarà alguna cosa catastròfica, no desitjada, dolenta. Per tant, les compulsions no són fàcils de deixar de fer, ja que generen molt patiment i s’han de tractar amb la teràpia cognitivoconductual d’exposició amb prevenció de resposta.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
