- En quines àrees es desenvolupen millor les persones neurodivergents?
- Perquè hi ha taxes més altes d'atur en persones amb neurodivergència?
- Les empreses estan preparades per contemplar la neurodiversitat?
- Quins són els punts forts de les persones amb neurodivergències en un entorn laboral?
- Quines són les dificultats de les persones amb neurodivergència en un entorn laboral?
- Les dones amb neurodivergència tenen més o menys dificultats en l'àmbit laboral?
- Quines iniciatives pensen que s'han d'implementar perquè la neurodiversitat sigui acceptada com una riquesa i no des de la mancança que els porta a l'exclusió?
- Ens podeu donar consells per afrontar una entrevista laboral si som persones neurodivergents?
- Haig d’explicar la meva condició en una entrevista de treball o l'empresa té dret a preguntar?
- Si m'han confirmat un diagnòstic de neurodivergència ja d'adult, haig de comunicar-ho a l'empresa? i als meus companys d'equip?
- Com puc connectar amb l'equip de treball els primers dies d'integració en una feina nova?
- En quina mesura l'emprenedoria s'ajusta millor que el treball per compte d'altri a les necessitats de les persones amb neurodivergència?
- Què significa ser una empresa neuroinclusiva?
- Què pot adaptar una empresa per facilitar-nos la nostra feina? Quins són els límits raonables?
- Les adaptacions bàsiques tenen un cost per a l'empresa?
- Com podem ajudar les persones neurodivergents companyes de feina?
- Com d'important és l'espai de treball per a les persones neurodivergents?
- Els ajustos que pugui fer una empresa per a les persones neurodivergents estan regulats?
Com podem ajudar les persones neurodivergents companyes de feina?
És bastant senzill crear un ambient laboral respectuós. Les persones amb neurodivergència, si es mediquen, funcionen millor mentre la medicació fa el seu efecte. Per la qual cosa hem de cenyir els seus horaris als temps en què són més productius. A més, per culpa de les dificultats per a la planificació, sempre els vindrà bé que els recordem dates de lliuraments. Que les instruccions es comparteixin per escrit i que siguin precises, que els treballs pesats es divideixin en petites tasques. Que no se'ls assignin treballs administratius ni monòtons. Que les reunions no siguin llargues, sinó curtes i productives.
És necessari la bona entesa, en aquest sentit la inclusió ha de ser en ambdós sentits, les bones pràctiques recauen tant per a les persones neurotípiques com per a les neurodivergents. És fonamental entendre això, el missatge ha de ser per al reconeixement de la neurodiversitat, on encaixem tots.
