- Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?
- Conec molta gent i tinc vida social, però en realitat em sento sol i incomprès. Per què em passa?
- Aquesta tristesa que sento ara que soc jove, aquesta soledat, m'acompanyarà tota la vida? És un problema de la meva personalitat?
- Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.
- Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?
- Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?
- La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?
- Què puc fer per no sentir-me sol?
- Com puc superar les meves pors i la meva autoestima baixa per poder conèixer gent i no sentir-me tan sol?
- La tecnologia em pot ajudar o pot empitjorar la meva sensació de soledat en no haver-hi contacte físic amb altres persones?
- Com podem ajudar una persona jove que se sent sola?
- Em sento sol i em trobo malament físicament i emocionalment. Pot estar relacionat?
- He canviat de lloc de residència i em costa relacionar-me amb persones que no conec. Sentir-me sol em pot portar a desenvolupar una depressió?
- Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?
- Com podem els educadors detectar si hi ha cap adolescent o jove que pateix soledat no desitjada?
Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?
En primer lloc, és important conèixer com valora el teu fill aquesta situació. La soledat és una percepció subjectiva, és a dir, una percepció de cadascú. Fa referència a un desajust entre la quantitat i la qualitat de relacions socials que una persona té i les que li agradaria tenir. Per tant, pot ser que el teu fill no tingui una sensació de soledat perquè considera que, precisament, la quantitat i qualitat de relacions socials que té són les que vol tenir.
La soledat és un concepte diferent del d’aïllament social, que sí que és objectiu i es dona quan la xarxa de relacions familiars i d'amistat d'una persona és molt petita, o està molt lluny, o no inspira confiança per acudir-hi en cas de necessitat. Si parlant amb el teu fill té molt clar a quines persones de la seva xarxa pot acudir en cas de necessitat, i que hi trobarà la confiança necessària per resoldre la situació conjuntament, segurament té una xarxa forta (encara que potser no sigui tan gran com la d’altres companys de la seva edat).
Sí que és important tenir en compte que la soledat pot ser causa i conseqüència d'altres situacions. Per exemple, una persona que consumeix substàncies addictives pot haver iniciat el consum pel fet de sentir-se sola, o pot ser que, a causa del consum, acabi sentint-se sola i fins i tot es doni un cas d’aïllament social. Hi ha situacions personals que incrementen la vulnerabilitat de les persones i les poden portar a l'aïllament social: trastorns de la conducta alimentària, addiccions, altres trastorns de salut mental, diversitat funcional, víctimes de violència, processos migratoris, etc. Segurament el teu fill no està passant per cap d'aquestes situacions, però és un element més d'anàlisi.
Així doncs, seria interessant conèixer, en primer lloc, la vivència d'aquesta situació i si realment se sent sol. En cas afirmatiu, pots acompanyar-lo amb diferents propostes:
- Buscar conjuntament activitats socials que li puguin interessar i que li permetin conèixer persones noves, fora de la seva xarxa habitual.
- Participar en accions de voluntariat o en associacions.
- Trobar activitats grupals amb altres joves de la seva edat durant les vacances escolars.
- Desenvolupar estratègies, si cal amb l'ajuda de professionals, que l'ajudin en aquesta situació (gestió emocional, autoestima, autoconeixement, hàbits de vida saludables).