- Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?
- Conec molta gent i tinc vida social, però en realitat em sento sol i incomprès. Per què em passa?
- Aquesta tristesa que sento ara que soc jove, aquesta soledat, m'acompanyarà tota la vida? És un problema de la meva personalitat?
- Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.
- Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?
- Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?
- La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?
- Què puc fer per no sentir-me sol?
- Com puc superar les meves pors i la meva autoestima baixa per poder conèixer gent i no sentir-me tan sol?
- La tecnologia em pot ajudar o pot empitjorar la meva sensació de soledat en no haver-hi contacte físic amb altres persones?
- Com podem ajudar una persona jove que se sent sola?
- Em sento sol i em trobo malament físicament i emocionalment. Pot estar relacionat?
- He canviat de lloc de residència i em costa relacionar-me amb persones que no conec. Sentir-me sol em pot portar a desenvolupar una depressió?
- Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?
- Com podem els educadors detectar si hi ha cap adolescent o jove que pateix soledat no desitjada?
Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?
Per poder respondre aquesta pregunta és important explicar la diferència entre dos conceptes: soledat i aïllament social.
La soledat fa referència a un desajust entre la quantitat i la qualitat de relacions socials que una persona té i les que li agradaria tenir. Per tant, és una percepció subjectiva de la persona. És a dir, podem trobar-nos amb dues persones que tenen una quantitat molt semblant de relacions socials, de característiques similars, i que una d’elles se senti sola perquè en voldria tenir més, i l'altra potser no tingui aquesta percepció perquè no considera que hi hagi cap desajust, té el nombre i la qualitat de relacions socials que vol tenir.
D'altra banda, l'aïllament social és un estat objectiu, no depèn de la percepció de cada persona. Apareix quan la xarxa de relacions familiars i d'amistat d'una persona és petita, o és lluny, o no genera confiança suficient per poder acudir-hi en cas de necessitat.
