- Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?
- Conec molta gent i tinc vida social, però en realitat em sento sol i incomprès. Per què em passa?
- Aquesta tristesa que sento ara que soc jove, aquesta soledat, m'acompanyarà tota la vida? És un problema de la meva personalitat?
- Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.
- Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?
- Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?
- La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?
- Què puc fer per no sentir-me sol?
- Com puc superar les meves pors i la meva autoestima baixa per poder conèixer gent i no sentir-me tan sol?
- La tecnologia em pot ajudar o pot empitjorar la meva sensació de soledat en no haver-hi contacte físic amb altres persones?
- Com podem ajudar una persona jove que se sent sola?
- Em sento sol i em trobo malament físicament i emocionalment. Pot estar relacionat?
- He canviat de lloc de residència i em costa relacionar-me amb persones que no conec. Sentir-me sol em pot portar a desenvolupar una depressió?
- Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?
- Com podem els educadors detectar si hi ha cap adolescent o jove que pateix soledat no desitjada?
La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?
El primer pas és parlar-ne amb ella per detectar els motius d'aquest canvi. Poden ser molt variats i de vegades ni ens els imaginem. Heu de tenir en compte que ella no necessàriament se sent sola en aquest moment. La soledat es dona quan la persona percep que la quantitat i la qualitat de relacions socials que té no s'ajusta a la quantitat i la qualitat que vol tenir. Potser ha passat per un procés en què ha decidit quedar-se amb menys amistats perquè les altres no li aportaven el que esperava. O bé ja no té cap punt d’unió (interessos, motivacions…) amb aquestes persones. L'adolescència és un moment de canvi i, de vegades, els amics que ens han acompanyat durant la infància desapareixen a l'adolescència perquè no tenim res en comú.
Si la vivència d'aquesta situació per part de la vostra filla és negativa i se sent sola, podeu acompanyar-la amb diferents propostes:
- Buscar conjuntament activitats socials que li puguin interessar i que li permetin conèixer persones noves, fora de la seva xarxa habitual.
- Participar en accions de voluntariat o en associacions.
- Trobar activitats grupals amb altres joves de la seva edat durant les vacances escolars.
- Desenvolupar estratègies, si cal amb l'ajuda de professionals, que l'ajudin en aquesta situació (gestió emocional, autoestima, autoconeixement, hàbits de vida saludables).
Però, per altra banda, també és important assegurar-se que aquesta situació no és la conseqüència d'altres. De vegades, una situació de soledat deriva d'una problemàtica diferent. Hi ha situacions personals que incrementen la vulnerabilitat de les persones i les poden portar fins i tot a una situació d'aïllament social: trastorns de la conducta alimentària, addiccions, altres trastorns de salut mental, diversitat funcional, víctimes de violència, processos migratoris. Si darrere d'aquesta reducció del nombre d'amistats s'hi amaga una altra problemàtica, és important detectar-la com més aviat millor i actuar.
