- Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?
- Conec molta gent i tinc vida social, però en realitat em sento sol i incomprès. Per què em passa?
- Aquesta tristesa que sento ara que soc jove, aquesta soledat, m'acompanyarà tota la vida? És un problema de la meva personalitat?
- Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.
- Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?
- Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?
- La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?
- Què puc fer per no sentir-me sol?
- Com puc superar les meves pors i la meva autoestima baixa per poder conèixer gent i no sentir-me tan sol?
- La tecnologia em pot ajudar o pot empitjorar la meva sensació de soledat en no haver-hi contacte físic amb altres persones?
- Com podem ajudar una persona jove que se sent sola?
- Em sento sol i em trobo malament físicament i emocionalment. Pot estar relacionat?
- He canviat de lloc de residència i em costa relacionar-me amb persones que no conec. Sentir-me sol em pot portar a desenvolupar una depressió?
- Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?
- Com podem els educadors detectar si hi ha cap adolescent o jove que pateix soledat no desitjada?
Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?
En primer lloc, hem de validar la seva percepció i no negar-la. La soledat és una percepció subjectiva, cada persona ho percep diferent. Hi ha persones que tenen moltes relacions socials i se senten sols, i d'altres amb menys relacions socials no tenen aquesta percepció. Per tant, si aquesta persona se sent sola, és perquè ho sent així i és vàlid.
És important també transmetre-li la idea que sentir-se sol és més habitual del que ens pensem. A la nostra societat hi ha poques persones que s'atreveixin a verbalitzar que se senten soles, i les imatges i els missatges que rebem constantment reforcen la idea que el normal és relacionar-se amb molta gent, fer molts plans… Però la veritat és que tots i totes podem sentir-nos sols i soles en algunes etapes i moments de les nostres vides perquè sentim que hi ha un desajust entre la quantitat i la qualitat de relacions socials que ens agradaria tenir i les que tenim. En moments de transició vital sovint és quan més sols ens sentim (adolescència, joventut, canvi de feina o de lloc de residència, finalització d'estudis, pèrdua de persones importants, malalties…) i és totalment normal.
A partir d'aquí podem proposar-li buscar solucions conjuntament. Ha tingut la valentia de confiar-nos els seus sentiments i emocions; si vol, podem intentar pensar solucions.
Et donem algunes idees sobre quin tipus de solucions es poden activar.
