- Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?
- Conec molta gent i tinc vida social, però en realitat em sento sol i incomprès. Per què em passa?
- Aquesta tristesa que sento ara que soc jove, aquesta soledat, m'acompanyarà tota la vida? És un problema de la meva personalitat?
- Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.
- Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?
- Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?
- La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?
- Què puc fer per no sentir-me sol?
- Com puc superar les meves pors i la meva autoestima baixa per poder conèixer gent i no sentir-me tan sol?
- La tecnologia em pot ajudar o pot empitjorar la meva sensació de soledat en no haver-hi contacte físic amb altres persones?
- Com podem ajudar una persona jove que se sent sola?
- Em sento sol i em trobo malament físicament i emocionalment. Pot estar relacionat?
- He canviat de lloc de residència i em costa relacionar-me amb persones que no conec. Sentir-me sol em pot portar a desenvolupar una depressió?
- Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?
- Com podem els educadors detectar si hi ha cap adolescent o jove que pateix soledat no desitjada?
Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.
En primer lloc, sentir-se sol és normal; al llarg de la vida les persones hi ha vegades que ens sentim soles, no ets l'únic a qui passa. Moltes vegades aquesta percepció està associada a moments de transició vital, situacions de canvi (adolescència, finalització d’estudis, emancipació, final de relacions sentimentals, pèrdua de persones importants…). Tingues en compte que sentir-se sol es deu al fet que consideres que hi ha un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tens i les que t'agradaria tenir.
A la vegada, és normal que ens faci vergonya reconèixer que ens sentim sols perquè els missatges que rebem del nostre voltant, de les xarxes socials, de la societat, semblen indicar que ningú se sent així. Però això no és real. Per exemple, segons les dades de l'Enquesta Òmnibus (2020), el 26,5 % dels joves de Barcelona entre 16 i 24 anys se senten sovint o de vegades sols. Segurament, si parles amb persones del teu voltant amb qui tinguis confiança veuràs que algunes també senten emocions semblants a les teves.
Com i on pots demanar ajuda? Depèn amb qui et sentis còmode i amb la confiança suficient per abordar aquest tema. Potser al teu voltant tens persones de la teva família o amistats amb qui ho pots parlar. Si no és el cas, o no et ve de gust parlar amb ells, hi ha espais i projectes que et poden ajudar. Pots buscar a la teva ciutat professionals de la psicologia, o serveis d'atenció a joves (a Barcelona, per exemple, hi ha un recurs que s'anomena Aquí t’escoltem que et pot ajudar.
També pots posar en pràctica accions per canviar aquesta situació. Et donem algunes idees.
