- Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?
- Conec molta gent i tinc vida social, però en realitat em sento sol i incomprès. Per què em passa?
- Aquesta tristesa que sento ara que soc jove, aquesta soledat, m'acompanyarà tota la vida? És un problema de la meva personalitat?
- Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.
- Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?
- Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?
- La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?
- Què puc fer per no sentir-me sol?
- Com puc superar les meves pors i la meva autoestima baixa per poder conèixer gent i no sentir-me tan sol?
- La tecnologia em pot ajudar o pot empitjorar la meva sensació de soledat en no haver-hi contacte físic amb altres persones?
- Com podem ajudar una persona jove que se sent sola?
- Em sento sol i em trobo malament físicament i emocionalment. Pot estar relacionat?
- He canviat de lloc de residència i em costa relacionar-me amb persones que no conec. Sentir-me sol em pot portar a desenvolupar una depressió?
- Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?
- Com podem els educadors detectar si hi ha cap adolescent o jove que pateix soledat no desitjada?
Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?
L’adolescència és un moment vital en què les amistats juguen un paper molt important. Si una persona no té amics, o en té molt pocs, i es compara amb els seus companys i companyes que tenen una xarxa social d'amistats més gran, pot sentir-se sola. La soledat és la percepció subjectiva que es dona quan la quantitat i la qualitat de relacions socials que un té no s'ajusta a la quantitat i la qualitat que li agradaria tenir. Per tant, és important saber com la teva filla viu la situació. Potser ella no considera que hi hagi cap desajust perquè té la quantitat i la qualitat de relacions socials que vol tenir i no se sent sola ni ho viu negativament. Aquest és un primer element d'anàlisi.
Un segon aspecte que cal tenir en compte és que, majoritàriament, tenir relacions d'amistat amb persones de la mateixa edat durant l'adolescència és positiu. Però potser la teva filla no ha trobat persones amb qui comparteixi interessos i motivacions o que li transmetin confiança. Sempre pots proposar-li activitats que li permetin conèixer persones noves, fora de la seva xarxa habitual, amb qui comparteixi interessos i motivacions. Tingues en compte també que la xarxa de relacions socials va canviant amb el pas dels anys, i és per això que en algunes etapes de les nostres vides tots podem sentir-nos sols, fins i tot tenint moltes amistats.
Sí que és important ser conscients que la soledat pot ser causa i conseqüència d'altres situacions. Per exemple, una persona que pateix assetjament escolar es pot sentir sola per aquest assetjament, és a dir, la causa de la soledat no és la manca d'amistats, sinó l'assetjament escolar. Hi ha situacions personals que incrementen la vulnerabilitat de les persones i les poden portar fins i tot a una situació d'aïllament social: trastorns de la conducta alimentària, addiccions, altres trastorns de salut mental, diversitat funcional, víctimes de violència, processos migratoris. Segurament la teva filla no estigui passant per cap d’aquestes situacions, però és un element més d’anàlisi. Perquè si darrere d'aquesta reducció del nombre d'amistats s'hi amaga una altra problemàtica, és important detectar-la com més aviat millor.